La misteriosa unió de Crist amb l’Església (Diumenge 21)

“Entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen”, diu Jesús a l’evangeli. Sorprèn que Jesús acusi de no creure precisament als seus seguidors. De fet, Jesús els acusa per les seves queixes i murmuracions, i fins i tot per escandalitzar-se dels seus discursos. Les conseqüències d’aquest enfrontament les explicitava l’evangeli: «molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren». La raó d’aquesta crisi i de l’allunyament de molts deixebles l’explica la paraula “creure”, que segons l’evangeli, significa acceptar Jesucrist com a fill de l’home que puja on era abans, és a dir, a les altures. La divinitat terrenal i celestial de Jesús és el cavall de batalla del concepte “creure” en l’evangeli de Joan. Per això Pere, en nom dels dotze, afirma: “Nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu”. L’Església actual també viu una crisi interna per raons semblants: molts fidels s’allunyen perquè “no creuen” en la divinitat de Jesucrist. Aquest allunyament prové de “no creure” en la dimensió transcendent de la condició humana, i en “no creure” en una vida celestial després de la vida terrenal, en una vida futura després de la present.

Per aquesta raó esdevé tant útil el discurs de Josuè als israelites en el llibre de Josuè, exigint-los de no fer la viu-viu religiosament i optar decididament per Iahvè: “Mai de la vida no abandonarem el Senyor”, és la resposta convençuda del poble, que malgrat les futures infidelitats, declara: “Estem decidits a adorar el Senyor”. Nosaltres també estem decidits a adorar el Senyor, i aplegar-nos aquí n’és una mostra. Malgrat les nostres infidelitats i pecats, som aquí.

Per últim, la carta als Efesis explica el misteri de la unió de Crist amb l’Església. Per a expressar la submissió que l’Església deu a Crist, i per explicar l’amor que Crist professa a l’Església, la carta es serveix de la metàfora esponsal entre marit i muller. Aquesta comparació seria molt entenedora als seus primers oients, però no serveix per la nostra mentalitat de gènere actual. El que sí que continua essent actual és aquest gran misteri d’unió de l’Església amb Crist: l’amor incondicional de Crist s’encarna en el col·lectiu de creients de totes les ètnies, llengües, cultures i ritus que creuen en ell com el Sant de Déu. La submissió reverent de les diverses esglésies es manifesta quan ens reunim assíduament en el seu nom i fem realitat la frase del salmista: “Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança”.