diumenge, 4 de juliol de 2021

Enlairaments i abaixaments (Diumenge 14)

L’Esperit em va fer aixecar dret”, explica el profeta Ezequiel en la primera lectura. Es tracta d’un aixecament integral: físic i espiritual, promogut per l’esperit diví  i protagonitzat pel profeta, per significar que l’acció divina va més enllà d’un sacseig interior i que afecta també la vida exterior, i de quina manera. Ezequiel es veu impulsat a anunciar la veu divina als qui no la volen escoltar, però que no obstant això la saben reconèixer. De fet, la crítica divina esdevé una provocació perquè el poble sàpiga reaccionar amb la mateixa receptivitat i docilitat del profeta.

El cant del salmista també expressa un aixecament: “A vós aixeco els meus ulls”, que introdueix la resposta col·lectiva de l’assemblea amb el mateix sentit: “Tenim els ulls posats en el Senyor”. El salmista es serveix dels ulls corporals per expressar una al·legoria dels ulls espirituals, que esguarden Déu des de la petitesa humana confiant en la seva gran benevolència. La imatge dels ulls enlairats vers Déu esdevé una fotografia instantània que expressa de manera externa l’actitud interna del creient.

Sant Pau comparteix amb els germans de la comunitat de Corint un enlairament negatiu, que és el del seu orgull, promogut per Satanàs com ell mateix expressa, però neutralitzable amb l’ajut diví: “En tens prou amb la meva gràcia”. Per aquesta raó l’apòstol proclama en veu alta les seves febleses en lloc de proclamar allò que inflaria el seu orgull. La causa de Crist, expressada per la seva mort i resurrecció, li permet concloure que “quan soc feble és quan soc fort”.

L’evangeli ens contextualitza l’episodi de la sinagoga de Natzaret on Jesús predica i escandalitza els seus convilatans, sorpresos del seu discurs. Seguint el fil conductor de les altres lectures, aquí s’esdevé una reacció d’altivesa col·lectiva, o si volem, de gelosia col·lectiva de contemplar algú tan proper i alhora tan destacat. Per això la reacció és d’incredulitat i de rebuig, abaixant per sota d’ells aquell que aprecien molt per damunt d’ells. És una reacció sociològica ancestral que continuem repetint en els nostres àmbits familiars, conventuals, laborals, socials i de país que ens fan perdre bous i esquelles, perquè la realitat és sempre la realitat. En el cas de l’evangeli, malgrat la intenció de neutralitzar Jesús, ell “recorria les viles i els pobles i ensenyava”.