La mort existencial és la que espanta (Diumenge 13)

“La enveja del diable va introduir la mort al món”, és una frase colpidora que hem escoltat en la primera lectura. De fet, el fragment del llibre de la Saviesa era ple de frases sobre la mort no gens fàcils d’encaixar, per molt creients que siguem, i que mereixen una rellegida tranquil·la a casa. La clau de lectura d’aquest fragment és que no parla de la mort física, sinó de la mort existencial, o si volem, de la mort espiritual. La mort física forma part de la condició humana i no és cap càstig diví, ni cap triomf del diable sobre Déu. El diable no té tant poder per introduir al món el que Déu no vol. L’únic que pot arravatar-nos el diable és la nostra vida de fe, retallant-nos les ales existencials i espirituals perquè no volem al nostre destí definitiu, que és viure en Déu, i amb Déu, ara i per sempre. El diable ens fa perdre la perspectiva de la nostra existència, la fa morir amb enveges, amb desigs i afanys mundans que ens atabalen amb l’immediat i ens maten en vida. De vegades ens mata amb dolçor i subtilitat, de vegades amb grans patiments interiors.

Per aquesta raó, Jesús guareix una noia de 12 anys que consideraven morta. Però Jesús ho diu ben clar: “No és morta, sinó que dorm”. També havia dit abans al seu pare: “Tingues fe i no tinguis por”. Per això Jesús diu a la noia amb tanta expressivitat: “Talita, cum!”, “Noia, Aixeca’t”. El relat de la guarició de l’evangeli juga expressament amb el llenguatge per parlar de la mort existencial dient que la noia “es posà a caminar”. Nosaltres també hem de deixar-nos aixecar per Jesús d’un estil de vida adormit, apagat, de baix sostre, sense horitzons transcendents, i posar-nos a caminar amb fe i sense por, vitalitzant la nostra existència.

Jesús també guareix una dona que patia pèrdues de sang dient-li: “La teva fe t’ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i ves-te’n en pau”. El joc amb el llenguatge també continua en aquest episodi. Hi ha malalties existencials que ens dessagnen per dins, que ens escolen en vida. De malalties existencials n’hi ha tantes com de malalties físiques, i també de major o menor gravetat. Si la malaltia física la guareix el metge, la malaltia existencial la guareix la nostra fe en Jesús, que ens salva i que ens allibera interiorment, propiciant que visquem en pau. Com la dona de l’evangeli, només ens cal apropar-nos a Jesús sabent que ell és el millor metge que posa remei a les nostres malalties existencials.