Per aquesta raó, la carta als Hebreus proclama Jesús com a gran sacerdot d’un món renovat que comença amb ell. Explica que la sang d’animals oferts en sacrifici purifica i santifica des de la terra, però la sang de Crist té un valor afegit, perquè és una sang que purifica i santifica dels del cel. Jesucrist esdevé gran sacerdot d’un món renovat perquè exerceix el seu ministeri al santuari del cel i amb la seva pròpia sang, que “ens ha redimit per sempre”. Aquesta realitat celestial qualifica Jesucrist per tots costats: com a Fill, com a gran sacerdot, com a víctima, com a sacrifici redemptor. “El Crist, doncs, és mitjancer d’una nova aliança”, que segella encara més fort i més àmpliament els llaços divins i humans. Malgrat els continuats mancaments humans, la reconciliació esdevé més ràpida i fàcil gràcies a Jesucrist.
“Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes”. És una frase de Jesús en el darrer sopar, que recull l’evangeli de sant Marc que hem proclamat. Ho diu després de mostrar el calze de vi i de repartir-lo perquè en beguin els deixebles. Si amb Moisès el signe de l’aliança era l’aspersió de sang, amb Jesús el signe de l’aliança és el calze de vi com a expressió de la seva sang. De la sang material passem a la sang espiritual. De l’aspersió passem a la comunió.
És aquest calze amb el pa, que consagrats per la nostra fe i la nostra pregària, mengem i bevem quan celebrem l’eucaristia. Fem comunió que celebra, gaudeix, i es beneficia de l’aliança realitzada per Jesucrist amb tots els pobles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada