dissabte, 19 de juny de 2021

L’amor que Crist ens té ens obliga (Diumenge 12)

L’amor que Crist ens té ens obliga". Ens ho deia sant Pau en la segona lectura. I a què ens obliga, ens preguntem? El mateix apòstol ens respon: primer, ens obliga a reconèixer la seva mort salvadora; segon, ens obliga a viure la nostra existència en Crist i com si es tractés d'un món nou. Sant Pau estava convençudíssim que amb Crist havia començat un món nou, i així ho predicava en tota ocasió. Per valorar si la nostra vida de fe ens fa viure aquest món nou, tenim el criteri paulí, que deia: “No valorem ningú per la seva condició mortal”. És a dir, hem de mirar les persones, el món, l’existència humana segons la seva condició celestial, que és la que estem destinats a gaudir. Quan la realitat terrenal ens afeixuga constantment i ens aigualeix la fe, significa que seguim vivint en el món antic: un món mancat de perspectiva i que  engoleix amb la seva immediatesa; un món sense els horitzons transcendents que Jesús assenyala amb tanta claredat.

Per això podem llegir la frase de Jesús a l’evangeli: “Passem a l’altra riba”, com una invitació a passar del món antic al món nou. Passar, en la nostra vida personal i comunitària, del temporal a la bonança, dels vents agitats a la brisa suau, de la por a enfonsar-nos a la confiança en continuar surant. Tot plegat, gràcies a la intervenció de Jesucrist, al qual clamem el seu ajut tot i la falta de fe.

El gran respecte que el prodigi de Jesús desvetlla en els deixebles ha de ser la clau de volta de la nostra fe; és el que ha de fer-nos viure en un món nou ara i aquí. El gran respecte per la condició celestial i divina de Jesucrist ha de donar-nos confiança fonamental en tot i en tots. Ha d’ajudar-nos a mirar la vida amb serenor, sabent que Déu, a través de Jesucrist, ho governa tot de manera silenciosa però efectiva, no deixant mai que les aigües surtin de mare, com Iahvè proclama a Job de manera solemne .