Vanitat i més vanitat (Diumenge 18)

"Vanitat i més vanitat, tot és en va". Amb aquesta contundència començava la primera lectura, que és també la frase inicial del llibre de l'Eclesiastès, també anomenat Cohèlet. El contingut d'aquesta obra de l'Antic Testament segueix la vehemència de la frase inicial i esdevé un dard que vol punxar els deliris de grandesa de la condició humana. Ben sovint inflem les coses i les persones, o ens inflem a nosaltres mateixos per dissimular les nostres precarietats o amagar la nostra feblesa existencial. L'Eclesiastès ens dona un bany de realitat: ens despulla dialècticament i ens fa contemplar sense miraments les nostres vergonyes existencials. Per ell, l'únic que no trontolla és la presència de Déu, però sense afegitons humans.  

Sant Pau, escrivint als cristians de Colosses, explica que les etiquetes humanes que elaborem per classificar-nos i per qualificar-nos no serveixen de res per a un creient: "Aquí ja no compta ser grec o jueu, esclau o lliure, circumcís o incircumcís, barbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot, i és de tots". Utilitzant el llenguatge de l'Eclesiastès, sant Pau diria que tot el que ens lliga a la terra (fornicació, impuresa, passions, mals desigs, amor al diner) és vanitat de vanitats. Només Crist, afegiria l'apòstol, dóna sentit i plenitud a l'existència humana. 

Jesús, a l'evangeli, també posa els punts sobre les is sobre el tema. Defuig, en primer lloc, esdevenir jutge entre dos germans que es barallen per una herència. És més, adverteix a tothom: "Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses", perquè en definitiva no ens asseguren la vida. És lògic i ben comprensible que en aquesta vida terrenal que vivim hi aboquem els nostres anhels, les nostres il·lusions i els nostres afanys. Però no hem de perdre la perspectiva que tot passa, i que marxarem d'aquesta vida tal com vam entrar-hi: sense res. 

El nostre pensar contemporani proposa amb convicció que gaudim del més ençà tot el que puguem perquè no hi ha més enllà. Però adonem-nos que amb aquesta proposta tot comença i tot acaba en nosaltres, talment com un cercle viciós amarat de vanitat existencial. Les lectures d'avui, la Sagrada Escriptura en general, ens convida a la humilitat existencial, a trencar el cercle viciós de la nostra endogàmia i a obrir-nos a una realitat transcendent que ho sosté tot de manera misteriosa i meravellosa, permetent-nos assaborir alguns glops de plenitud si sabem anar més enllà de la nostra vanitat existencial.