Hem escoltat el fragment final
del llibre del Deuteronomi, que és també el final del Pentateuc i de
la vida de Moisès. Els versets de cloenda tenen dos moments: el primer descriu
la mort i l'enterrament de Moisès; el segon moment fa una evocació de la seva figura, tractant-lo curiosament de profeta i no de legislador, o de jutge, o
de cabdill.
La raó d'anomenar profeta a Moisès és per enllaçar el final de la Llei amb el els llibres profètics que segueixen a continuació, i que la tradició jueva anomena Profetes
Anteriors i Profetes Posteriors.
Pel
llibre del Deuteronomi, Moisès esdevé el primer gran profeta, però deixa ben
clar que va ser un profeta únic, sense parangó, incomparable amb els profetes
que apareixeran a continuació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada