diumenge, 11 d’agost de 2019

Res de relaxar-nos en la fe (Diumenge 19)


"Creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem". Aquesta frase, extreta de la carta als Hebreus, defineix amb precisió què és creure i en què consisteix l'experiència creient. És una definició que mereix una lectura atenta per la densitat del seu contingut, però si fem un petit canvi amb el verb "tastar" esdevé més ràpida de comprendre: "Creure és tastar els béns que esperem, creure és tastar allò que encara no veiem". En definitiva, la vida de fe que vivim, l'experiència de fe que assaborim, són tasts anticipats de la vida futura de plenitud, són tasts del regne de Déu que ens donen ànims, forces, esperança i empenta, com refereix la carta als Hebreus que s'esdevingué amb Abraham i amb Sara: ells són el primer testimoni de la meravella existencial de creure en Déu. Havent tastat la presència divina, Abraham i Sara es deixen portar amb confiança, redimensionant la seva vida de cap a peus i omplint de promeses i de sentit el seu futur. Aquesta és, en suma, l'experiència fonamental de tot creient: que la seva vida es redimensiona i que el futur s'omple de promeses i de sentit. 

"Estigueu a punt", ens deia Jesús dues vegades a l'evangeli. "Estigueu a punt amb el cos cenyit i els llums encesos", especifica Jesús, dient-nos de fer el contrari que fem a l'estiu quan arribem a casa, que és vestir-nos ben lleugers i còmodes, i relaxar-nos tot el possible. Jesús ens diu que cap de les dues coses, que estiguem a punt per tornar a sortir i res de relaxar-nos. Però la intervenció de Jesús no pretén malmetre la necessària tranquil·litat estival, sinó fer-nos un avís existencial que la nostra fe i la nostra existència no poden deixar de mirar la vida futura que Jesucrist inaugurarà de manera definitiva en el seu retorn gloriós. "Estigueu a punt que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada", també especificava Jesús a l'evangeli. No es tracta d'un avís per posar-nos la por al cos, sinó tot al contrari, un avís a que valorem i que gaudim de tot el que envolta la nostra fe: l'eucaristia, la pregària, la lectura, el compromís personal, perquè tot això manifesta el que deia el salm: "Tenim posada l'esperança en el Senyor."