diumenge, 18 d’agost de 2019

Enfonsat dins el fang (Diumenge 20)


"Jeremies quedà enfonsat dins el fang", ens explicava la primera lectura. Es tracta d'una frase amb una doble lectura: la primera és la literal i històrica: que van despenjar el profeta amb cordes a una cisterna enfangada en el pati de la guàrdia. Jeremies insistia de rendir-se al als babilonis que havien assetjat Jerusalem. Les seves paraules desmoralitzaven els guerrers i la resistència. Finalment, van sofrir la destrucció de la ciutat, del temple i l'exili de bona part del poble. El segon sentit de la frase és l'existencial: que el profeta és quedà enfonsat a tots els nivells, rebutjat pels seus malgrat les seves paraules fossin benintencionades i inspirades per Déu. Sortosament, aparegué Abdemèlec, que intercedí per ell i el salvà. També nosaltres, com Jeremies, ens hem sentit enfonsats existencialment, aparentment sense sortida, a les fosques i aïllats, fins que algun Abdemèlec imprevist ens ha tirat un cable i ens ha rescatat del fang.

L'experiència de Jeremies és associable amb l'experiència vital de Jesucrist, que com hem escoltat a la carta als Hebreus, no va fer "cas de la vergonya que havia de passar", i també que: "aguantà un atac tan dur contra la seva persona". Posant l'exemple de Jesucrist, la carta als Hebreus vol animar els destinataris que estaven patint dificultats i persecucions: "així no us deixareu abatre, cansats de resistir". De fet, està expressant la realitat de les primitives comunitats cristianes, sovint perseguides per ser seguidores de Jesucrist.

Per això, a l'evangeli, Jesús posa de manifest que assumir amb fidelitat i compromís el seu seguiment implica assumir conflictes, fins i tot amb els més propers. Jesús altera el que podem considerar el seu discurs "religiosament correcte" exhortant a la convivència, a la pau i a l'harmonia. Aquí canvia el to i el discurs per afirmar: "És la divisió el que he vingut a portar". De fet, és així: el camí  de l'evangeli, el camí del seguiment de Jesucrist, el camí de la voluntat de Déu, és un itinerari on hi ha incomprensions i rebuigs,  és un camí que no deixa de tenir trams de soledat i foscor encara que el fem en comunitat i amb els altres.

Un exemple social i ben clar del que volem dir el tenim amb el rescat d'immigrants per part de l'organització "Open Arms" i la negativa a desembarcar-los en un port europeu. El rescat que feien era ben genuí però la seva acció era objecte de crítiques, fins i tot de mofes, de silencis evasius, i ara de respostes diplomàtiques per quedar bé. Hi ha hagut reacció, s'han rescatat uns quants, però la dificultat segueix. El vaixell segueix "enfonsat en el fang", diria el llibre de Jeremies, esperant que aparegui un Abdemèlec per rescatar-los de debò.