27 de novembre de 2015
Beat Ramon Llull, màrtir
Dn 7, 2-14/Dn 3/Lc 21, 29-33
En un llibre
del pensador jueu Abraham Joshua Heschel
titulat L’home a la recerca de Déu,
apareix aquesta original frase sobre la pregària: L’adoració és una manera de viure, una manera de veure el món a la llum
de Déu. Adorar és elevar-se un mateix a un nivell més alt de l’existència per
entendre el món des del punt de vista diví.
Les visions
de Daniel tenen aquesta característica. Són, certament, fins i tot per al propi
Daniel, unes visions que el deixen sense parla però que, vingudes de part de
Déu, no tenen aquesta finalitat, no volen ni paralitzar de por Daniel ni
paralitzar aquells que rebran la profecia de Daniel: volen revelar que aquestes
bèsties i totes les bèsties monstruoses que han anat materialitzant-se amb la
seva monstruosa deformitat al llarg de tots els segles (com les que encara avui
surten de l’abisme de la por, de la guerra, de la violència, de l’egoisme, no amb deu banyes
sinó amb centenars i milers d’urpes que destrossen, esgarrinxen, esbudellen
sobretot els més febles i desproveïts de la terra), tenen data de caducitat,
que el seu temps és limitat, encara que avui tinguin el poder de fer mal. Així
pot dir el profeta: Després tot mirant
aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill
d’home, s’acostà al vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada
la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li
faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa
no decaurà.
Aquell Fill
d’home només vist entre ombres té nom i cognoms en l’Evangeli d’avui: Jesús de
Natzaret. Fins i tot és Ell mateix qui ens dóna també avui, en el nostre món
trasbalsat per mil monstres, una paraula d’esperança: Igualment quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que el Regne de Déu
és a prop. I per si encara en tenim recança, si encara tenim por, ho signa
quasi del seu puny i lletra: El cel i la
terra passaran, però les meves paraules no passaran. “Fidel” és l’altre nom
de Jesús. Ens el podem ben creure.
Però a
nosaltres ens toca, com deia A.J. Heschel, jugar la carta de la pregària, de
l’adoració, per poder entrar en aquest òrbita o freqüència d’ona de Déu, per
veure la realitat amb uns ulls nous, contemplar el món que ens envolta i
demanar a Déu que la nostra cambra, el nostre lloc de pregària, esdevingui la
nostra muntanya de Randa per ser il·luminats com Ell ho féu amb el beat Ramon
Llull que avui celebrem. Una il·luminació que porta a no tancar-nos, sinó a
encarnar els valors del Regne ara i aquí. Senyor,
que hi vegi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada