“No es va buidar el pot de farina ni s’abaixà l’oli de la
gerra tal com el Senyor ho havia dit per boca d’Elies”. La viuda pobra
confià en la paraula del profeta fent-li un panet amb el que li restava de
farina i oli. La recompensa va ser impensable: un rebost que no es buidà durant la
sequera de tres anys que oprimia el país; durant la crisi diríem avui dia.
La viuda de la primera lectura i la viuda de l’evangeli ¾que
lliura el poc que té al tresor del temple¾, són les protagonistes d’avui.
Elles ens donen un missatge sense fissures del que significa confiar en Déu: buidar
la butxaca i el rebost malgrat l’evidentíssima situació de desemparament i d’indefensió
que pateixen.
El testimoniatge de fe i la confiança que expressen les dues
viudes són aclaparadors. Nosaltres, que volem explicar-ho tot amb la raó, resolem
els dos episodis dient que la situació de les dues viudes no seria desesperada,
altrament no haguessin fet el panet ni haguessin donat l’almoina al temple.
Dient això potser tindríem raó, però se’ns escaparia el més genuí dels relats
que és que ambdues dones confien en les mediacions religioses que tenen a l’abast:
un home i el temple.
La viuda que creu la paraula del profeta Elies sabia que
altres profetes convertien la seva tasca en un modus vivendi, que s’aprofitaven
de la credulitat de la gent per omplir-se les butxaques. No obstant, ella fa
cas d’Elies, s’arrisca a quedar-se sense res per experimentar l’autenticitat
del profeta.
La viuda que dóna l’almoina en la sala del tresor confiava
en l’acció litúrgica del temple de Jerusalem, creia en el valor dels sacrificis
i de les pregàries que els levites i els sacerdots feien per tot el poble d’Israel.
Per això contribueix amb el poc que té. La viuda sabria de la història del
temple, de les grans famílies de sacerdots que dominaven el culte, de les
lluites internes, de les ostentacions, com Jesús mateix s’encarrega de criticar
en l’evangeli. Però malgrat tot, la viuda confia que les pregaries que es fan
en el temple s’enlairin per damunt d’aquestes mesquineses i pugin el cel.
La confiança de les dues dones ens serveixen aquests dies, quan
les notícies d’abusos i de filtracions de documents vaticans escandalitzen a creients
i no creients. Són una magnífica excusa per abandonar i criticar la fe. L’evangeli
posa les coses a lloc amenaçant els qui ostentem algun tipus de representativitat
religiosa: “Són els qui seran judicats més rigorosament”. Però també ens
posa l’exemple lúcid, magnànim i serè de la viuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada