MINISTRES DE L'AUTENTICITAT

Dimarts, 23 de novembre de 2015

Rm 12, 5-16a/Sl 130/Lc 14, 15,24

Feliços els qui podran asseure’s a taula en el Regne de Déu! sembla exclamar emocionat un que seu ja a taula amb Jesús. No acabem de saber si ho fa emocionat davant la vianda i la beguda exposades al seu davant o inspirat per l’aire que es respira a casa en tenir Jesús a taula i poder conversar lliurement amb Ell.

Amb tot, veiem que Jesús no es deixa sorprendre per exclamacions espontànies i explica una paràbola que devia deixar força parat al seu interlocutor com a nosaltres avui. La paràbola de la gran festa-fracàs, si em permeteu dir-ho així (tot i que al final hi hagi festa). ¿Com si no definir aquesta festa on l’amfitrió ens diu Veniu, que tot és a punt (ep!, que no heu de portar res, ni el vi, ni les postres... RES!, TOT ÉS A PUNT)... i que rep per tota resposta excuses, excuses i més excuses: TOTS (no un, o dos, o tres... TOTS)  començaren d’excusar-se, l’un rere l’altre?

M’ensumo que, o devia haver un mal entès o els convidats mai no van acabar de conèixer bé l’amic que els convidava i per això no el van apreciar. Perquè en la paràbola la invitació no és a un àpat normal i corrent... és la invitació al banquet del Regne, però la crua realitat que Jesús vol mostrar al seu espontani admirador de les coses del Regne és que aquesta invitació no ha estat ben rebuda per aquells que n’eren els primers convidats: saduceus, fariseus, mestres de la Llei i poble d’Israel en general. M’ensumo que les reaccions d’excuses en cadena obeeixen també a què els convidats intueixen què significa compartir la taula de Regne amb Jesús: acollir el seu missatge, reconèixer que és el Messies i seguir-lo acceptant totes les conseqüències que té la manera de ser Messies de Jesús... i això els ha fet pànic, s’estimen més amagar-se darrera les excuses de mal pagador. Avui l’Evangeli ens llança la mateixa pregunta a nosaltres: Veniu, tot és a punt... ¿quina és la nostra resposta? ¿Quina serà la nostra excusa per dir que no volem ser convidats en aquest banquet? ¿Què ens fa por d’aquesta invitació?

Sant Pau és d’aquells que han dit sí al banquet del Regne. Que han dit sí a seguir Jesús amb totes les seves conseqüències i tot parlant als germans de Roma que vol visitar els recorda la manera de fer del Regne: ser ministres de l’autenticitat. Els cristians fan el que fa l’altra gent (per això, fins i tot avui en dia, trobem gent no cristiana que pot fer les mateixes coses que nosaltres i encara millors)... però la marca del Regne és fer les coses amb autenticitat. Que ets profeta?, ens dirà Pau, fes-ho d’acord amb la fe. Que tens el do de servir, d’ensenyar o d’exhortar? Doncs realment serveix, ensenya o exhorta. Que ets pròdig en compartir el que tens? Dóna, doncs, sense reserva. Què tens un càrrec de dirigent, de responsabilitat? Dedica-t’hi amb tota sol·licitud. Que tens el do i la possibilitat d’ajudar a les persones necessitades? Fes-ho amb alegria. I ho acaba subratllant amb aquestes grans paraules: Que el vostre amor no tingui res de fingit. Detesteu el mal. Enamoreu-vos del bé. Bonica definició d’un cristià: l’enamorat del bé.

Convidats al banquet del Regne nosaltres esdevenim també ministres de l’autenticitat. Que aquesta sigui la nostra manera de ser agraïts a aquest convit i ens faci guanyar d’altres per a la felicitat, perquè aquell que va seure a taula amb Jesús no anava errat: Feliços els qui podran asseure’s a taula en el Regne de Déu!