Dimarts, 18 d’agost de
2015
Jt 6, 11-24a/Sl 84/Mt
19, 23-30
Dues mirades,
la de l’Àngel del Senyor i la de Jesús, ambdues com la mirada de Déu mateix,
poden canviar la nostra perspectiva de les coses.
El Senyor és amb tu, guerrer valent! diu l’Àngel a Gedeó. I aquest
no s’està de preguntar amb certa ironia: Perdó,
senyor: si el Senyor és amb nosaltres, ¿per què ens passa tot això? Però,
ens segueix dient el text: El Senyor se’l
mirà i li digué: “Vés. Omple’t de coratge; tu salvaràs Israel del poder dels
madianites. Sóc jo qui t’envio”. El nostre Déu és un Déu de llibertat, tant
que fins i tot ens podem queixar davant d’Ell de la situació. Només que si ens
deixem mirar per Déu és possible que, com Gedeó, ens veiem interpel·lats: em puc queixar, puc veure les coses
malament, puc fer una profunda crítica al món del meu voltant, a la societat, a
l’església... però, ¿i jo, què estic disposat a fer? Déu demana a Gedeó, a
tu i a mi, que ens hi mullem. Gedeó espera que algú intervingui i salvi, però
Déu li diu que no busqui més: el qui salvarà Israel dels seus enemics és ell
mateix, Gedeó! És el mateix Déu qui l’envia, no estarà sol en la seva missió.
L’Evangeli
d’avui és continuació directa del d’ahir. El jove ric ha marxat amb la seva
tristesa com a companya de camí i el Mestre, en confiança, no pot deixar de dir
als qui l’acompanyen: Us ho dic amb tota
veritat: un ric difícilment entrarà al Regne del cel. Com pot ser això? Es
demanen sorpresos un a l’altre: Un ric no es pot salvar? Que les riqueses no
volen dir que té el favor de Déu? Que no és cert que Déu afavoreix només als
bons i sants? Per això no ens pot estranyar el que el text evangèlic ens diu: Quan els deixebles sentiren això quedaren
tan sorpresos que deien: “Si és així, ¿qui es podrà salvar?”. Novament una
mirada, la de Jesús, ens pot ajudar a canviar la perspectiva, entrar en la
comprensió d’una altra dinàmica, la dinàmica i la lògica de Déu: Jesús se’ls mirà i els digué: “Als homes els
és impossible, però Déu ho pot tot”. No
és el que tinc o no tinc el que em fa fill de Déu, és el nou naixement que ve
de dalt; encara més, el nou naixement que ve de l’aigua i de l’Esperit. Déu ho
pot tot... i ho vol! Vol salvar-nos a tu i a mi i, amb aquesta salvació,
donar-nos una dignitat que no depèn de res d’aquest món, perquè tot el que hi
ha en aquest món, allò que es pot comptar, comprar i vendre, té data de
caducitat. La salvació de Déu no es compra ni es ven. És un regal adquirit per
la sang del Crist. Encara més: no és el que faig... és el que em deixo fer sota
aquesta mirada de Déu!
Deixem que
avui reposi damunt nostre aquesta mirada de Déu, la necessitem per entrar en la
seva lògica, per deixar-nos guarir i ser homes i dones nous, a imatge del seu
Fill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada