Sant
Bonaventura, bisbe i doctor de l’Església
Sv 8,
2-7.16-18/Sl 15, 5-6.7-8.9.11/Mt 5, 13-19
Què és un savi? Si atenem al que ens diu el Diccionari Manual de la Llengua Catalana un savi és qui té molts coneixements sobre certes
ciències o disciplines. Però, és realment això, un savi? És només un
“acumulador de dades”? Per desgràcia la definició que ens dóna el diccionari és
la més comuna.
Ara bé, hem escoltat a la primera lectura aquesta forta afirmació: Estic enamorat de la Saviesa... D’aquest
tipus de saviesa que proposa el Diccionari
Manual hom pot estar enamorat? Sí, suposo que si el que volem és guanyar en
aparença davant els altres, si el que volem és figurar i ser reconeguts en un
món com el nostre que valora, certament, aquest tipus de saviesa basada
únicament en coneixements... sí, hom
pot estar enamorar d’aquest tipus de
saviesa, cercar a qualsevol preu ser-ne deixeble. Però, de quin tipus de
Saviesa s’enamora l’autor de la nostra primera lectura? Per a l’autor del
llibre de la Saviesa aquesta té nom propi: és la Torah, la Instrucció
(això és el que vol dir la paraula “torah”), el Pentateuc tal i com ara el
coneixem. I s’enamora perquè la Saviesa és aquella paraula escrita que revela
com ninguna altra la voluntat de Déu per a cada moment i situació de la vida
del fidel. Mireu si n’és d’important aquesta Paraula, aquesta Instrucció,
aquesta Llei, que el mateix Jesús diu (ho hem escoltat a l’Evangeli): No us penseu que vinc a desautoritzar els
llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los, sinó a
completar-los.
Un pas més, però, si Jesús ve a completar-los
vol dir que Ell té una autoritat que el fa especial. És per això que l’Església
tradicionalment ha vist en Jesús mateix la veritable Saviesa, perquè és Ell qui
revela no la lletra, sinó l’Esperit de tots i cadascun dels manaments de Déu;
qui ens interpreta fidelment el cor del
Pare del cel.
D’aquesta mena de Saviesa, la Saviesa que és i representa Jesús, el
Crist, és de qui Sant Bonaventura, que avui celebrem, s’enamorà bojament. Els
seus estudis de Teologia no cercaven saber-ne més, sinó aprofundir en la
Veritat que és Déu, en el misteri del seu amor per la humanitat sencera i això
per donar-lo a conèixer més i més, i per estimar-lo més a mida que més hi
aprofundia.
De quina mena de savis volem ser? Savis de cap o savis de cor? La
primera mena de savis ens portarà a una cursa sense fi, perquè sempre hi haurà
algú més savi en coneixements que nosaltres; la segona mena de savis, els savis
de cor, en canvi farà que ens convertim en sal i llum per al nostre món. Ens
convertirà en eines a les mans de Déu que Ell podrà fer servir per revelar-se
als qui el busquen amb un cor sincer i, a més, no serem coneguts del món,
potser serem menystinguts... però serem tinguts per grans en el Regne del Cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada