Diuen que l’home és
l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Em sembla, però,
que hi ha altres animals que ens acompanyen en aquesta “virtut”. A vegades quan
no fa tanta calor i m’estic a la meva habitació, amb la finestra tancada,
alguna mosca es proposa travessar-la i, al picar contra el vidre, enlloc de deixar-ho
córrer, ho repeteix una i altra vegada sense parar, frenèticament. Ensopega amb
el mateix obstacle una i mil vegades. No aprenen del seu error, el repeteixen. És
el que moltes vegades ens passa a nosaltres: no aprenem dels nostres errors. Els
repetim i del fracàs en donem culpa als altres o a l’entorn. I si no anem en
compte, la nostra vida pot ser una continua repetició del mateix.
Les Completes,
aquesta pregària que fa tota l’Església cada dia a l’acabar la jornada, sempre
comencen fent una revisió del dia que deixem enrere. Un examen de consciència.
Un repàs del dia per donar gràcies del que hem rebut, per veure on hem fallat i
així preparar-nos per a l’endemà. I això els cristians ho fem perquè tenim clar
cap a on anem i quin camí hi porta. La nostra vida no ha de ser l’eterna
repetició de sempre el mateix, sinó un camí que desemboca en la vida. La vida i
el camí que és Crist.
Nosaltres tots
junts només fem les completes una vegada a l’any i ho fem en clau de festa. De
festa major. Seria bo saber fer una bona revisió de l’any i fer-la en clau de
festa. Podem fer festa per repetir, podem fer festa per oblidar, podem fer
festa per celebrar. Podem fer festa per oblidar, per evadir-nos, per simplement
desconnectar. Podem fer festa per repetir. Però crec que hi ha una altra manera
de fer festa que és per celebrar, per agrair el que hem rebut i, també si és
necessari, és un bon moment per reconciliar-se. Una oportunitat per apropar-se
a aquell de qui les circumstàncies, els malentesos o les discussions ens han separat. És també una trobada festiva
gratuïta que és el fonament sòlid per construir futur, per construir comunitat.
Perquè sigui festa de debò ningú ha de quedar exclòs, hem de mirar de ser-hi
tots.
Per això, cal no
repetir simplement i, menys encara, les nostres equivocacions. Cal ser-ne
conscients, aprendre dels nostres errors. Cal no anar ensopegant sempre amb la
mateixa pedra. Cal no ser l’eterna repetició. Cal celebrar, agrair i per això
cal tenir un nord i un camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada