COSA DE CONTRASTOS...

Fotografia d'Oriol Alamany

Missa de la Pau

Dilluns, 31 de desembre de 2012

Is 9,1-6/Sl 71/Jn 20, 19-23

  

Avui pensava que hi ha un gran contrast entre l’any civil i l’any litúrgic. Un d’aquests grans contrastos és que mentre l’any civil, el nostre 2012, avui acaba; l’any litúrgic, com aquell qui diu acaba... de començar.

El contrast és més fort si filem més prim. L’altre dia ho comentava amb un germà: com en els anys passats, aquest any 2012 l’acabarem amb la sensació d’haver de tancar un arxiu, una parcel·la de la nostra història personal. No podrem evitar de donar un cop d’ull a l’any passat amb cert to de nostàlgia o de sensació de pèrdua. Al menys és la sensació que jo sovint tinc sempre quan arribo al 31 de desembre. Potser, fins i tot, la pèrdua pot haver estat força real: un ésser estimat, un amic, la feina... Tal vegada tindrem la sensació del temps que hem perdut volent fer un munt de coses que, a la fi, no hem pogut o no hem sabut fer. I començarem l’any 2013 amb un munt de bons propòsits, de bones intencions, de noves il·lusions. I en acabar el 2013 tornarem a mirar enrere. Tot, com veieu, molt humà. Per això se sol acomiadar l’any amb una festa com volent conjurar, d’alguna manera, els desigs de felicitat i benestar per al nou any que entra.

L’any litúrgic, en canvi, té uns continguts especials. Comença en esperança. I ja és un contrast de bon començament perquè no és un mirar enrere, sinó un mirar endavant. És el temps d’Advent, és l’espera d’un esdeveniment. No és l’espera de quelcom incert (com ara si ens tocarà o no la loteria del Niño per reis), sinó la d’Algú que ha promès de venir a trobar-nos, de fer-se Ell mateix trobadís, de sortir al nostre encontre. Allò que durant quatre setmanes és atesa, és tensió endavant, esdevé realitat en celebrar el Nadal. Les paraules arcanes del profeta que hem escoltat a la primera lectura s’omplen de contingut, encara més, es fan carn: Perquè ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill... L’Esperat ja és aquí! Ja és accessible i proper! El pont entre Déu i la Humanitat s’ha construït i ha estat inaugurat. Construït sobre un fonament, el Crist, que ningú mai no podrà fer trontollar.

Aquí em vénen al record unes paraules del papa sant Lleó el Gran que he llegit avui en el Breviari, que són d’un sermó seu sobre el Nadal i que diuen així: (...) La generació de Crist és l’origen del poble cristià; el dia natalici del cap és el dia natalici del cos.

Encara que tots els cridats servin, cadascun, el seu ordre, i la successió temporal diversifiqui tots els fills de l’Església, tanmateix la suma universal dels fidels, nascuda en la font del baptisme, així com és crucificada amb Crist en la passió i ressuscitada en la seva resurrecció i col·locada a la dreta del Pare en l’ascensió, així també ha nascut amb Crist en aquest naixement. (Sermó 6, In Nativitate Domini).

Amb aquest Nen també nosaltres hem nascut i, com en la vida de qualsevol nen, tota una nova vida es desplega davant nostre. Una vida en la que Ell mateix esdevé garant i el Seu Esperit penyora del que serà una vida amb Ell que mai no tindrà fi. Amb aquest Nen també nosaltres som convidats a créixer i madurar perquè, com en la vida de qualsevol nadó, la vida és un progrés cap endavant, dinàmica, de descobertes, de presa de responsabilitats. És justament l’Evangeli que hem escoltat avui, que ens recorda que Aquest Nen va créixer i madurar, va patir, va morir i va ressuscitar i ara, viu, ens convida al seu projecte de vida: Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu quedaran sense perdó... Ara i aquí Ell mateix ens dóna la capacitat per a construir ponts de diàleg, de comprensió, de compassió, de reconciliació a través del perdó. I quina responsabilitat per a nosaltres no perdonar, si sabem que algú pot quedar sense aquest perdó, l’única cosa capaç de fer cicatritzar ferides, de fondre malentesos, de reconciliar divisions, de guarir mancances i pèrdues... Nascuts amb el Nen som cridats a un projecte de pau, de reconciliació i de perdó enmig del nostre món.

No ho oblidem pas, els cristians comencem l’any amb un DO, amb un REGAL que mai no es marcirà, que no té data de caducitat: Jesús, do de la Vida, do de la Pau. Que en aquesta Eucaristia sapiguem acollir aquest do i durant l’any nou comunicar-lo.