CONTEMPLAR JESÚS...

Portada revista "Save the Children"

Diumenge, 13 de gener de 2013

Festa del Baptisme del Senyor

Is 42, 1-4.6-7/Sl 28/Ac 10, 34-38/Lc 3, 15-16.21-22

Heu tingut algun cop un nadó als braços? Jo he tingut aquest privilegi en comptades ocasions. És una sensació estranya. En primer lloc, perquè si un no està massa avesat a agafar nens ens braços té la sensació que el nadó et relliscarà o que li faràs mal. És la sensació de tenir quelcom feble i enormement valuós entre les teves mans i amb això no s’hi pot jugar. En segon lloc, perquè a un l’envaeix la sensació de tenir davant un enorme llibre en blanc i li vénen al cap preguntes com: Què serà d’aquest nadó? Com serà la seva vida? Què farà? A qui se semblarà?

Pensava en tot això en passar revista a aquesta setmana entre el Diumenge de l’Epifania passat i avui, Diumenge del Baptisme del Senyor. I pensava que la litúrgia ens havia permès fer, en sentit figurat, això mateix: arribar a l’establia amb els mags, contemplar Jesús i, amb permís de Maria, la seva mare, agafar el Nen en braços i mirar endavant, al futur d’aquest Nen. Els Evangelis d’aquesta setmana ens hi ajudaven a fer aquest exercici perquè dilluns (Mt 4) vam veure Jesús predicant el Regne i guarint; dimarts (Mc 6) el vam veure com un profeta poderós multiplicant els pans i els peixos; dimecres (Mc 6) Jesús caminava sobre l’aigua i apareixia com Aquell que pot fer fora els nostres temors i angoixes; dijous (Lc 4) Jesús anunciava a la sinagoga, entre els seus, que Ell era l’alliberador esperat; divendres (Lc 5) novament Jesús apareixia com aquell que prega i, tot guarint el leprós, recordar-nos el seu poder de perdonar els pecats i ahir dissabte (Jn 3), Jesús apareixia com l’espòs amant del seu poble i Messies esperat.

En aquesta Festa d’avui diria que es clou aquesta mirada, aquest posar el nostre esguard contemplatiu damunt Jesús i ens convertim en espectadors insospitats d’un fet íntim. Lluc ens ho explica així en el seu Evangeli avui: Un dia que tot el poble es feia batejar, o sia, inesperadament, un dia qualsevol, quan tot semblava el més normal i rutinari del món... Jesús també fou batejat, com un qualsevol, com un de tants que feien cua esperant el seu torn... Mentre pregava, mentre Jesús parlava amb Déu en la seva intimitat... esdevé el miracle que es fa públic i evident: s’obrí el cel, que ja no es tornarà a tancar per a ningú que vol apropar-se a Déu de veritat... i baixà cap a Ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, per a fer-se ben visible de tothom... i una veu digué des del cel: “Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut”.

La nostra contemplació de Jesús acaba amb aquesta confessió del Pare i també de l’Església: Aquest és el Jesús que adorem, que volem estimar i servir més. Aquell en qui el Pare s’ha complagut, Aquell a qui el Pare assenyala com a veritable Fill, Aquell que serà la Paraula clara i diàfana sobre Déu. Avui, nosaltres, recordant el nostre baptisme, havent esdevingut una sola cosa en Crist, sentim a cau d’orella les mateixes paraules: Ets el meu fill, la meva filla; el meu estimat, la meva estimada; en tu m’he complagut! Que aquestes paraules que ens adreça el Pare a través del Fill en el seu Esperit facin niu en nosaltres i ens donin la força per a ser veritables fills i filles seus arreu.