diumenge, 17 d’abril del 2011

“Perdre l’oremus” (Diumenge de Rams 2011)

Un dels moments més impactants de l’any litúrgic és llegir el relat de la passió. Mantenir-nos drets durant la seva proclamació és un gest eloqüent de màxim respecte i de veneració pels esdeveniments narrats. La lectura reposada de la passió i mort de Jesucrist pretén centrar-nos amb atenció en els esdeveniments que celebrarem el tríduum sagrat: dijous sant, divendres sant i la nit de Pasqua.

La diada d’avui, sortosament popular amb la benedicció pública dels rams, esdevé el gran pòrtic que ens introdueix en la Setmana Santa, un temps que, gràcies a les vacances laborals i escolars, hem de procurar que sigui de recolliment i no d’atabalament. Ens atrevim a dir que les pràctiques quaresmals que hem iniciat fa setmanes (abstinències de carn i dejunis, celebració del perdó, conferències, lectures, devocions personals, actes de caritat) tenen poc sentit si no ens ajuden a recollir-nos i a concentrar-nos religiosament; ens faran un escàs servei si no col·laboren a fixar amb més determinació la mirada interior, a “no perdre l’oremus”, o al menys, a recuperar-lo.

Però és tanta la dispersió a la que estem insistentment convidats aquests dies que proposem canviar el nom de la Setmana Santa d’enguany i anomenar-la “setmana dels clàssics”. No podem resistir-nos a tanta pressió: si mires la televisió, si escoltes la ràdio, si llegeixes el diari, si et connectes a internet, si parles amb qualsevol és impossible evadir el tema.

Per arrodonir el nom alternatiu de la Setmana Santa hauríem de dir “setmana dels clàssics i del Godó”. Si tens el privilegi de viure a Sarrià, la megafonia, els aplaudiments, ovacions o xiulets dels assistents al torneig provoquen que, per mantenir la intimitat, hagis de baixar la persiana, tancar la finestra i fermar el porticó durant bona part de la jornada per atenuar el soroll.

Si es tractés únicament de l’estona de l’esdeveniment esportiu seria suportable, però el que cansa és l’abans i el després. No és senzill desmarcar-se d’aquests impactes mediàtics: si els ignores quedes malament, si t’enutges malmets el recolliment interior que tenies, si cedeixes i et deixes portar el perds del tot, si intentes que no t’afecti et manlleva una part de la concentració. D’una forma o altra perdem o alterem l’oremus.
En definitiva, si algú, per motius religiosos, vol marcar distàncies amb aquests esdeveniments de ressò mundial es convertirà indefectiblement en un individu asocial i repel·lent. Tot el planeta estarà pendent de les corredisses blanques i blaugranes i dels bíceps musculosos i colrats pel sol dels tenistes; per tant, no podem fer el ranci ni el desmenjat, intentant de mantenir un clima de recolliment interior durant aquests dies. Això sí, trobarem impecable que un entrenador de futbol prohibeixi als seus jugadors participar en qualsevol acte públic perquè no es dispersin i afrontin els partits contra el màxim rival amb la màxima concentració.

El nostre discurs pot sonar a ciri trencat, però volem posar sobre la taula el dilema recolliment versus dispersió. El recolliment interior és la base de l'experiència religiosa. Ve a ser com el got on posar l’aigua. Sense recolliment, assistir a les celebracions d’aquests dies té evidentment un valor, però no gaudirem del més fonamental: penetrar els sagrats misteris de la passió, mort i resurrecció de Jesús.

La passió i mort de Jesús alterà la quotidianitat de Jerusalem durant unes hores: un judici públic, passeig dels reus a mort pels carrers, i la seva crucifixió ostentosa a les portes de la ciutat. Tant de bo que les celebracions de la Setmana Santa d’enguany també alterin benefactorament la nostra quotidianitat.