Al nord-oest de Jordània, tocant a la frontera amb Síria i Israel, hi ha les restes arqueològiques de la ciutat de Gadara, la capítal del “país dels gadarens” citat a l’evangeli. Es tracta d’una població construida principalment amb pedra basàltica de la qual es poden contemplar restes del Cardo Maximo amb algunes botigues, el Decumanus columnat, dos teatres, un temple, grans edificis, una basílica bizantina... Però més destacable són les vistes esplèndides del llac de Tiberíades gràcies a l’emplaçament elevat de la ciutat. Una vegetació amable i un ventet agradable fan d’aquest indret un espai molt delitós.L’episodi evangèlic ubicat en aquesta contrada és estrany i misteriós. L’atenció de l’escena l’acaparen dos endimoniats ferotges, un gran ramat de porcs, els dimonis que entren dins els porcs i que rodolen muntanya avall, els porquers que fugen i expliquen el que ha passat, i els ciutadans i les ciutadanes que li diuen a Jesús que marxi d’allí.
En canvi, passen desapercebuts els dos pobres homes que són guarits, que ni personalitat pròpia tenen: són anomenats endimoniats, fins i tot després d’ésser curats. El més important del relat, una guarició, queda diluït pels dimonis, els porcs i els porquers.
Podem llegir el text com una al·legoria dels nostres temps, on uns personatges misteriosos i difícils d’identificar desvien la nostra atenció d’allò que és important, instal·lant-nos en l’anècdota i la banalitat, i convencent-nos que sense Jesús estarem més tranquils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada