La iconografia que presenta plegats a sant Pere i a sant Pau no és abundant ni habitualment antiga. Les icones més conegudes i modernes ens els mostren abraçant-se, o sostenint l’Església entre els dos, o simplement un al costat de l’altre,. Els apòstols hi llueixen els seus trets distintius però, per subratllar la paritat entre ells, ningú destaca més que l’altre, i cadascú ocupa matemàticament la meitat de l’escena pictòrica.No passa així amb un oli de El Greco (de 121x105cm i datat entre el 1587 i el 1592), on es pot apreciar un desequilibri intencionat entre els dos apòstols i clarament afavoridor de sant Pau.
Un primer detall és que Pau ocupa més de la meitat del quadre i Pere resta en un segon pla. Les seves postures són significatives: Pau amb l’esquena recta i el cap dret, i Pere lleument encorvat i amb el cap una mica inclinat. Un altre detall és el mantell de Pau, vermellós i elegant; el de Pere és apagat i cobrint-lo com una manta. La mirada de Pau és viva i directa, la de Pere és absent i pansida. Les mans de Pau omplen la part baixa de l’oli irradiant moviment i llum, amb una d’elles damunt un gran evangeli; les mans de Pere estan més enfosquides, especialment l’esquerra, mig amagada i amb la clau difícilment perceptible.
Ens preguntem: Per què aquesta desqualificació subtil de Pere? O diguem-ho al revés: Per què aquest enaltiment remarcable de Pau? Es tracta d’una crítica al papat romà? Es tracta d’una reivindicació del pintor dels seus orígens grecs, més paulins? O potser es diria Pablo el qui li va encarregar i pagar el quadre?
Potser el missatge de El Greco és més senzill que tot plegat: més important que la clau ho és l’evangeli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada