Translate

dimecres, 15 de maig del 2019

Elogi a la diversitat (Pasqua 4 dimecres)


Església de sant Pere a Antioquia
Els Fets dels Apòstols feien una breu ressenya de la primitiva comunitat cristiana d'Antioquia de Síria. Estar a prop del port de Selèucia la convertia en un una comunitat cosmopolita. Ho indiquen els noms que es mencionaven: Bernabé, un nom hebreu; Simó, un nom hebreu però amb el sobrenom Níger: era negre?; Lluci, un nom llatí, i que procedia de Cirena, una colònia romana al litoral nord-africà; Manaén, que podria ser idumeu per la vinculació amb Herodes; i Saule, un nom d'origen hebreu. 

Podem suposar que el grec koiné seria la llengua vehicular de comunicació d'aquesta comunitat. Aquí sorgí el nom de Khristianoi per anomenar els seguidors de Jesucrist.   

Aquest cant a la diversitat de la primitiva comunitat cristiana d'Antioquia és una invitació a perdre les pors quan la diversitat no la tenim al voltant, sinó que la tenim a casa.

dimarts, 14 de maig del 2019

Els candidats a apòstol, Josep i Maties (Festa de sant Maties apòstol 2019)


Segons els Fets dels Apòstols, van ser dos els candidats a substituir Judes en el nombre dels Dotze: Josep, anomenat Barsabàs i amb el sobrenom de Just, i Maties. Les sorts caigueren sobre Maties i ell rebé l'autoritat, la distinció i la denominació d'apòstol. 

Però és curiós constatar que l'un i l'altre només apareixen citats en aquests versets dels Fets dels Apòstols. No sabem res més de cap dels dos. Aquesta constatació ens pot servir per valorar de manera més ponderada les distincions, els títols o les qualificacions de qualsevol mena.

dilluns, 13 de maig del 2019

Pentecosta II (Pasqua 4 dilluns)


En els Fets dels Apòstols, sant Pere, per justificar-se davant els creients de matriu jueva pel bateig de Corneli i la seva família, els dona un argument definitiu: "L'Esperit Sant baixà sobre ells igual com per nosaltres a la primeria". 

Aquesta "primeria" que menciona Pere es refereix a la Pentecosta. Per això ens agrada qualificar el bateig de Corneli i la seva família com "Pentecosta II". 

Si la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols significava anunciar l'evangeli a tot el món jueu, la vinguda de l'Esperit Sant en el bateig de Corneli i família significava anunciar l'evangeli als gentils, a tots els pobles, entre els quals hi ha el nostre.

diumenge, 12 de maig del 2019

De l'Església terrenal a l'Església celestial (Pasqua 4)


"Què farem al cel?" ens haurem preguntat alguna vegada en la intimitat. Però no ho haurem compartit per vergonya a que se'n riguin de nosaltres. La segona lectura, del llibre de l'Apocalipsi,  n'explica alguns detalls, sobretot referint-se a l'Església celestial: que està formada per una multitud incomptable de totes les nacions, races, pobles i llengües. La seva tasca fonamental és donar culte a Déu nit i dia. Així de clar, així de nítid, així de meravellós. 

Aquesta visió de com és, i què fa l'Església celestial, sortosament ja la vivim en l'Església terrenal, encara que no plenament a causa de les nostres contradiccions, limitacions i dificultats de tota mena. No obstant, l'Església terrenal la formen gent de tantíssimes nacions, races, pobles i llengües; i la tasca fonamental que realitzem és el culte a Déu. Per això som aquí cada diumenge i, de fet, el culte inspira la nostra acció catequètica, cultural i social. En definitiva, l'Església terrenal i l'Església celestial fem el mateix: els de dalt ho fan de meravella,  i els de baix ho fem el millor que podem. 

La primera lectura, dels Fets dels Apòstols, explicava aquest estira i arronsa entre la realitat terrenal i celestial de l'Església primitiva. Per un costat, Pau i Bernabé eixamplaven la Bona Nova de Jesucrist més enllà de les sinagogues amb el resultat de molts bons fruits entremig dels gentils. Això que alegrava tant a uns i els feia feliços, a altres els desvetllava gelosies fins arribar a les persecucions i a les expulsions. Quines contradiccions, oi? Aquesta ha estat la realitat de l'Església terrenal des dels seus orígens i així serà sempre: amb capacitats immenses i amb pecats immensos. 

Per això és fonamental que no perdem de vista el referent de Jesucrist i el que ens deia avui en l'evangeli de sant Joan: en primer lloc, que som les seves ovelles i que ens reconeix. També ens diu que no ens perdrem mai, que ningú no ens arrancarà de les seves mans, i que per a ell valem més que tot. Quantes garanties d'acompanyament ens dona Jesús! Qui és capaç de dir el mateix i després complir-ho com ell fa? 

Però sobretot, Jesús ens diu que ens dona la vida eterna. Això sí que és increïble! Donar-nos la vida eterna no és una promesa particular a uns pocs o a uns escollits: és una promesa a tots els creients, a tota la comunitat eclesial, a tota l'Església terrenal destinada a donar culte a Déu nit i dia dalt el cel, com explicava el vident de l'Apocalipsi. Per això, mentre fem aquest trajecte d'un lloc a l'altre, de la terra al cel, repetim la resposta del salm responsorial: "Som el seu poble i el ramat que ell pastura".

dissabte, 11 de maig del 2019

Una Església que floreix i que s'expandeix (Pasqua 3 dissabte)


Els Fets dels Apòstols puntualitzaven que "l'Església vivia en pau". Per això s'expliquen esdeveniments interns com la visita pastoral de Pere a la comunitat de Lidda, localitat d'on sorgirà sant Jordi, i on l'apòstol hi guareix un paralític. Pere també visita la comunitat de Jaffa, el barri vell de l'actual Tel Aviv: allí ressuscita Tabita.

El missatge que se'ns acut és que quan l'Església està en pau floreix. Els dies anteriors hem escoltat que quan és perseguida s'expandeix. Per tant, sempre dona fruits, potser no tan espectaculars com els de les visites pastorals de Pere, però tanmateix dona fruits.