"Què farem al cel?"
ens haurem preguntat alguna vegada en la intimitat. Però no ho haurem compartit
per vergonya a que se'n riguin de nosaltres. La segona lectura, del llibre de
l'Apocalipsi, n'explica alguns detalls,
sobretot referint-se a l'Església celestial: que està formada per una multitud
incomptable de totes les nacions, races, pobles i llengües. La seva tasca fonamental
és donar culte a Déu nit i dia. Així de clar, així de nítid, així de
meravellós.
Aquesta visió de com és, i
què fa l'Església celestial, sortosament ja la vivim en l'Església terrenal,
encara que no plenament a causa de les nostres contradiccions, limitacions i dificultats
de tota mena. No obstant, l'Església terrenal la formen gent de tantíssimes
nacions, races, pobles i llengües; i la tasca fonamental que realitzem és el
culte a Déu. Per això som aquí cada diumenge i, de fet, el culte inspira la nostra acció catequètica, cultural i
social. En definitiva, l'Església terrenal i l'Església celestial fem el
mateix: els de dalt ho fan de meravella, i els de baix ho fem el millor que podem.
La primera lectura, dels Fets
dels Apòstols, explicava aquest estira i arronsa entre la realitat terrenal i celestial
de l'Església primitiva. Per un costat, Pau i Bernabé eixamplaven la Bona Nova
de Jesucrist més enllà de les sinagogues amb el resultat de molts bons fruits
entremig dels gentils. Això que alegrava tant a uns i els feia feliços, a
altres els desvetllava gelosies fins arribar a les persecucions i a les
expulsions. Quines contradiccions, oi? Aquesta ha estat la realitat de
l'Església terrenal des dels seus orígens i així serà sempre: amb capacitats
immenses i amb pecats immensos.
Per això és fonamental que no
perdem de vista el referent de Jesucrist i el que ens deia avui en l'evangeli
de sant Joan: en primer lloc, que som les seves ovelles i que ens reconeix.
També ens diu que no ens perdrem mai, que ningú no ens arrancarà de les seves
mans, i que per a ell valem més que tot. Quantes garanties d'acompanyament ens
dona Jesús! Qui és capaç de dir el mateix i després complir-ho com ell fa?
Però sobretot, Jesús ens diu
que ens dona la vida eterna. Això sí que és increïble! Donar-nos la vida eterna
no és una promesa particular a uns pocs o a uns escollits: és una promesa a
tots els creients, a tota la comunitat eclesial, a tota l'Església terrenal
destinada a donar culte a Déu nit i dia dalt el cel, com explicava el vident de
l'Apocalipsi. Per això, mentre fem aquest trajecte d'un lloc a l'altre, de la
terra al cel, repetim la resposta del salm responsorial: "Som el seu poble i el ramat que ell pastura".
