“És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se.” Així de categòrica començava la primera lectura. El discurs de Jesús fill de Sira ens avergonyeix i ens posa en evidència per les vegades que ens irritem ostentosament i per la rancúnia que ens domina. Tanmateix, donava un seguit de propostes per revertir la situació, totes elles al voltant de creure en Déu i de reconèixer la limitació humana: el Senyor ens demanarà comptes, saber perdonar per ser perdonats per Déu, reconèixer que som caducs i que un dia ens morirem, recordar-nos dels manaments divins, i finalment pensar en l’aliança que ens uneix amb Déu. Si amb tot això no apaivaguem la irritació i la rancúnia, fem-nos-ho mirar.
“Tant si vivim com si morim, som del Senyor,” deia sant Pau als cristians de Roma. L’apòstol ve a dir-nos que la nostra vida de persones batejades en Crist ens introdueix en una dimensió diferent de l’existència, on Jesucrist ens obre a la comunió amb Déu i amb els altres. Aleshores, el nostre projecte personal queda eixamplat i participem d’un projecte diví compartit amb altres creients, on uns i altres hem de tractar-nos controlant la irritació i la rancúnia, que és font de divisions i de trencaments: tot el contrari del que busca el projecte diví.
L’evangeli de sant Mateu explicava la conversa de l’apòstol Pere amb Jesús sobre les vegades que cal perdonar: “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m'haurà fet? Set vegades?” Jesús no fa broma quan li respon que ha de perdonar setanta vegades set, és a dir, oferir al germà en la fe un perdó incondicional. És cert que la proposta de Jesús és complexa de realitzar, sobretot si posem exemples concrets de realitats marginals. Però la paràbola que Jesús explicava del ministre perdonat per una causa gran, el qual no perdona un col·lega per una causa petita, de nou ens posa entre les cordes i ens demana reflexió. La reacció final del rei posant el ministre en mans dels botxins vol ser un advertiment als creients: “Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.” Reconèixer que ens costa perdonar ja és un primer pas. El segon és practicar el perdó començant sempre per desinflar el nostre ego.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada