“Adreçarà a tots els pobles paraules de pau.” La declaració divina per boca del profeta Zacaries, en la primera lectura, la podríem adjudicar també al papa Lleó, que ben sovint té a la boca un discurs pacificador. Tanmateix, la frase continuava dient: “el seu domini s'estendrà d'un mar a l'altre.” Això ja s’allunya del papa, que no gaudeix de cap domini més enllà dels estats pontificis que governa. Però sí que gaudeix d’una influència, la qual s’estén d’un mar a l’altre; no per mèrit propi, sinó com a gran portaveu eclesial. Però el profeta Zacaries no anunciava cap mediació humana sinó una mediació divina, a través d’un enviat messiànic ple d’autoritat i de poder celestial. Però simultàniament molt proper, benvolent, i de tarannà discret: “És bo i salvador, muntat humilment en un ase.” La primitiva tradició cristiana associà aquesta descripció profètica amb la figura de Jesús. La seva davallada per la muntanya de les Oliveres, muntat en un ase i aclamat com a Messies, esdevenia la materialització d’aquest text. Això succeïa, com expliquen els evangelis, pocs dies abans de la seva mort, també messiànica i anunciada pel profeta Isaïes en els càntics del servent sofrent de Iahvè.
Sant Pau escrivia als membres de la comunitat cristiana de Roma i afirmava que: “no viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres”. L’apòstol fa un discurs comparatiu que associava l’Esperit de Crist amb la vida, i les mires de la carn amb la mort. El missatge és clar i anava destinat als acabats de batejar per estimular la seva fe i la seva opció de vida. És cert que una cosa i l’altra estan barrejades en els creients, però com a batejats la balança es decanta inicialment a favor de l’Esperit de Crist. La nostra tasca creient és que es mantingui sempre decantada a favor d’ell.
L’evangeli de sant Mateu recollia una pregària personal de Jesús en veu alta. De fet, és una de les seves declaracions més conegudes junt amb l’ensenyament del Parenostre. Jesús manifestava la seva immensa proximitat amb el Pare i el seu rol de portaveu diví: “El Pare ho ha posat tot a les meves mans.” Però aquesta gran autoritat ell l'exercia no de superior a inferior, sinó de tu a tu, horitzontalment i des de l’empatia, que és quan les relacions són més còmodes i profitoses. Per això deia que en ell: “trobareu el repòs que tant desitjàveu.” Les relacions humanes tendeixen a cansar-nos, però la relació amb Jesús sempre ens donarà repòs. Només cal fomentar-la per comprovar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada