“L'any que ve, per aquest temps, amanyagaràs un fill.” Aquest era l’anunci del profeta Eliseu, en la primera lectura, a aquella dona benestant per la seva consideració vers ell. La sensibilitat d’aquella dona a reconèixer en Eliseu un home de Déu i tractar-lo amb respecte i reverència, tenen aquesta recompensa impensada: omplir el buit matrimonial de manca de descendència amb l’engendrament d’un fill. La frase del salm: “Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors” la podríem posar també en boca d’aquella dona, com una evidència de la dita popular: “Tal faràs, tal trobaràs.”
Sant Pau, insistia als cristians de Roma sobre la rellevància del baptisme i explicava les seves conseqüències benèfiques. Una, en la nostra vida mortal: “que emprenguem una nova vida”. L’altra, després de la mort: “creiem que viurem amb ell.” El baptisme que vam rebre de petits ens obria les portes a una vida terrenal amb sentit i ens obrirà les portes, així ho creiem, a una vida celestial plena. La raó és que el pecat, si no el deixem actuar, no malmetrà la nostra vida. Així ho declarava l’apòstol: “Penseu que sou morts pel que fa al pecat, però viviu per a Déu en Jesucrist.” El missatge és clar: viure amb dignitat el nostre baptisme cristià.
L’evangeli de sant Mateu exposava un discurs de Jesús als seus apòstols ple d’exigències. La primera és que per anar amb ell cal estimar-lo més que als pares i als fills. Jesús no diu en cap moment que no estimem els pares i els fills, sinó que el posem a ell com a primer referent. Això ens ajudarà a estimar pares i fills i altres coses amb més sentit i amb més generositat. També els deia: “Qui no pren la seva creu i m'acompanya, no és bo per venir amb mi.” Es tracta d’assumir la realitat que ens envolta i integrar-la en el seguiment de Jesús, perquè no hi ha moments ideals en la nostra vida, i si hi són, són sempre efímers. Seguir Jesús és una opció a les verdes i a les madures, no un ara sí, ara no. Finalment, Jesús parlava de recompenses als qui tracten amb respecte i reverència els portaveus de Déu, com el cas de la dona benestant a Eliseu. Imaginem, doncs, la recompensa que tindrem per la gran acollida que hem prodigat al papa Lleó a casa nostra. Però Jesús afegia que també hi haurà recompensa quan siguem sensibles “a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble.” Aquí, les recompenses són més difícils d’obtenir perquè ens costa més fes cas i atendre els petits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada