Salva la vida del pobre (Diumenge 12)

“Ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal.” Ho proclamava amb convicció el profeta Jeremies en la primera lectura. El fragment que hem escoltat pertany als capítols de les seves “confessions”, on el profeta comparteix els seus sentiments més íntims, veient-se “amenaçat per tots costats”. La causa d’aquest assetjament social és la seva activitat profètica, que provoca un malestar col·lectiu pels seus mals presagis, que malauradament acabaran complint-se. El salmista repetia les mateixes vicissituds de Jeremies quan proclamava: “Per vós, Déu meu, he d'aguantar els escarnis.” Però també manifestava: “El Senyor escolta sempre els desvalguts.” La recent vinguda del papa ens ha fet viure la cara amable del qui parla en nom del Senyor. Tot eren aplaudiments. Però no oblidem que la cara amarga forma part de la mateixa moneda. Recordem només el papa Francesc i les oposicions directes al seu ministeri petri.

Sant Pau escrivia als cristians de la comunitat de Roma tractant el tema del pecat i la mort on Adam, el primer ésser humà, era el protagonista. Però l’apòstol no és de cap manera determinista, sinó que realitza una lectura cristològica: “Adam prefigurava l'home que havia de venir més tard.” Jesús és aquest home que havia de venir, el segon Adam que reconcilia la humanitat amb Déu de manera definitiva. Per això afirma: “el do no té comparació amb la caiguda.” El missatge és clar: la caiguda humana en el pecat no és definitiva, perquè gràcies a Jesucrist sortim del pou i caminem alliberats, vigilant sempre de no tornar a caure en el pou.

L’evangeli de sant Mateu explicava el discurs de Jesús on exhortava els apòstols a la missió. Els deia tres vegades que no tinguin por. La primera, “no tingueu por dels homes”. La segona, que no tinguin por  “dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima.” La tercera, que no tinguin por, perquè “valeu més que tots els ocells plegats.” Hem d’acceptar que, pel sol fet de ser creients, mai no caurem bé a tothom. Al contrari, hi haurà qui, de forma evident o de forma subtil, ens qüestionarà i s’oposarà al que som i al que diem. Però no oblidem que la fe que perdura és la que ha estat provada. La fe que busca aplaudiments acaba esvaint-se.