Sou moderat en les sentències (Diumenge 16)

“Sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota consideració.” Amb aquesta i altres referencies, el llibre de la Saviesa evocava la rectitud i la sensibilitat divina pels humans. Escollim aquesta frase per les respostes tan oposades a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’aplicació de la llei d’amnistia a casa nostra. La moderació i la consideració reflecteixen la justícia divina i el seu govern eficaç sobre els humans. L’ús de la força només té lloc amb els presumptuosos i els arrogants: ho explicava la lectura, per neutralitzar els abusos de confiança. La justícia humana, en canvi, es mou com pot enmig d’aquestes consideracions. El salm responsorial reblava el clau a les consideracions del llibre de la Saviesa i proclamava la immensa misericòrdia divina: “Vós, Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor.”

Sant Pau, quan escrivia als cristians de Roma, es deixava portar per la intuïció en referència a la companyia de l’Esperit Sant en els creients batejats. La definia com un gemec interior, que recondueix vers Déu tots els anhels humans. L’apòstol diu que “ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol”. L’Esperit diví posa ordre, posa mots, posa desig a les nostres vivències de fe, que no sempre estan ordenades, no sempre són clares, no sempre tenen l’empenta necessària.

L’evangeli de sant Mateu presentava una nova paràbola de Jesús explicada a la gent. Avui se’ns parlava d’un altre sembrador de bona llavor de blat, alterada pel jull sembrat per l’enemic. Jesús explica que la paràbola reflecteix com el Regne del cel creix entre els humans: malgrat l’amenaça del jull aquest no ofegarà la bona llavor: “Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner.” La confiança que el Regne de Déu creixerà malgrat les dificultats, ens ha de fer perdre la por al jull interior i exterior amenaçador i destructor. Però Jesús explicava més paràboles en al·lusió al Regne del cel: la del gra de mostassa insignificant, que creix de manera increïble; la del llevat silenciós que fa créixer tota la massa. En definitiva, el Regne del cel que Jesús predicava i testimoniava, no té aturada malgrat els seus efectes no siguin visibles a bell ull. Els sovintejats comentaris fatalistes sobre la nefasta situació social i mundial, no haurien de sortir de la boca d’un creient, perquè confia que el Regne del cel acabarà guanyant la partida.