“Digue'm què vols que et doni.” Aquesta era la pregunta que Iahvè feia a Salomó, rei d’Israel. Imaginem-nos que la pregunta ens l’adrecés a nosaltres. Possiblement demanaríem segons el nostre moment vital: si som ancians, demanaríem una bona mort; si som grans, salut per resistir; si som adults, feina estable per criar els fills; si som joves, una bona parella i una bona feina. El rei Salomó va fer gala del seu seny en la petició. Demanà de saber escoltar, perquè volia ser un rei just que sabés destriar el bé del mal. Magnífica petició, que ens podem fer nostre per fonamentar adequadament de tot el que fem a la vida.
Sant Pau escrivia als cristians de Roma i afirmava això: “Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen.” L’apòstol exhortava els adults acabats de batejar que estimar Déu era una font de tot bé. Afegia que tot cristià és un projecte diví a la terra, com ho fou Jesucrist; i que la nostra existència és a les mans de Déu des del principi fins a la seva fi gràcies a Jesucrist: “Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.”
L’evangeli de sant Mateu continuava un diumenge més amb els capítols destinats a les paràboles sobre el Regne del cel. La primera el comparava amb un tresor amagat que trobem al camp, que mereix vendre-ho tot per comprar el lloc on és aquest tresor per gaudir-lo. La segona comparava el Regne del cel amb una perla fina de molt preu, que val la pena adquirir venent tot el que es posseeix. El comú denominador de les dues paràboles és apostar amb joia i convicció pel Regne del cel, que valorem més que totes les nostres possessions. La tercera paràbola presentava un missatge diferent, que el comparava amb unes grans xarxes que arrepleguen bo i dolent. Aquesta és la realitat terrenal del Regne del cel, on estem barrejats uns i altres, on nosaltres mateixos som bons o dolents segons el dia o la circumstància. Però a la fi hi haurà la tria, explicava Jesús: “Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d'entre els justos...” L’amenaça del forn encès als dolents l’hem de prendre com una exhortació a viure la nostra vida de manera responsable, més que com un anunci determinista de càstig diví. Formar part del Regne del cel és, certament, un regal diví, però que exigeix assumir les seves lleis, com proclamava el salmista: “M'estimo els preceptes, i m'aparto dels camins enganyosos.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada