Els sofriments del món present no són res (Diumenge 15)

“Els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s'ha de revelar en nosaltres.” Amb aquesta convicció escrivia sant Pau als cristians de Roma, convençut de la felicitat reservada als qui perseveren en les dificultats de tota mena. L’apòstol expressava amb una gran sensibilitat i una inspirada intuïció el destí final dels humans. Ho feia enllaçant el món present, amarat de gemecs i dolors, que llegia com a necessaris per arribar al part d’una vida nova i plena de Déu. Sant Pau exhortava a perseverar en la fe, bo i esperant “l'hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit”.

El profeta Isaïes, en la primera lectura, feia unes declaracions semblants en nom de Déu: “la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda”. És a dir, els designis divins sobre la humanitat acabaran succeïnt, malgrat les traves humanes de tota mena. El triomf, en definitiva, és dels qui creuen en silenci i es mantenen ferms en la confiança, esperant que els fruits arribaran quan sigui el moment oportú.

L’evangeli de sant Mateu presentava Jesús explicant la coneguda paràbola del sembrador. Es tracta d’una catequesi llarga i entenedora dels efectes de la llavor divina en la realitat dels humans: sigui quina sigui la nostra receptivitat personal, comunitària i social, sempre hi ha fruits. Aquest és el gran missatge de Jesús que corrobora les profecies d’Isaïes, el qual també afirmava que els designis divins de Déu sobre els destins de la humanitat són de benaurança i no de malaurança. Malgrat els nostres terrenys poc o gens receptius als seus designis, la paraula divina acaba fent forat i donant fruit: “cent, o seixanta, o trenta.” Davant un ésser humà que, ple de vanitat, es creu la mesura de totes les coses, les lectures d’avui ens posen a lloc. És cert que la receptivitat humana condiciona, i si volem, condiciona molt, però la darrera paraula la tindrà sempre Déu, reconduint-ho tot amb la tranquil·la discreció de la seva omnipotència i grandesa.