“Heu dispersat les meves ovelles i les heu fetes fugir”, era una de les acusacions que Iahvè adreçava als pastors d’Israel per boca per profeta Jeremies. L’acusació s’adreçava als líders polítics, els reis d’Israel, però també als líders religiosos, els gran sacerdots. El profeta es manifestava contundent contra ells, quan sentenciava en nom de Iahvè: “Passaré comptes amb vosaltres per reclamar tot el mal que heu fet”. Però també obria escletxes d’esperança als qui romanien fidels enmig del desconcert social que vivia el poble: “Els donaré pastors que les menin, i ningú no tornarà a fer-los por”. Finalment, anunciava uns nous temps messiànics, l’aparició d’un brot del llinatge de David, “que farà regnar en el país la justícia i el bé”. Tindrà un nom ben escaient: “El-Senyor-és-el-nostre-bé”.
De fet, que sigui “el nostre bé” només ho pot ser de manera completa el Senyor. Els pastors humans, fins i tot els religiosos, tenen fissures, i no cal entrar en detalls, que ens desviaríem del tema. Per això responíem de manera col·lectiva en el salm: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res”. Amb els pastors humans sempre mancarà alguna cosa.
L’evangeli de Marc explicava un episodi de Jesús al voltant d’una travessa pel llac de Tiberíades: “Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor”. De fet, la situació sociopolítica d’Israel en aquells temps era també de desconcert i de desconsol a causa de l’ocupació romana. El poble necessitava paraules i gestos salvadors, com els que Jesús oferia, per això el cercaven. Jesús “es posà a instruir-los llargament”, continuava l’evangeli, ajudant a que les tristes immediateses no els fessin perdre les expectatives futures, quelcom que els pastors humans no saben fer, massa atrafegats en lidiar la complexa quotidianitat i alhora en justificar la seva gestió, que mai no satisfarà a tothom.
La carta als Efesis feia una proclama meravellosa, parlant implícitament de Jesús com a gran pastor universal que aplega dos ramats, el poble d’Israel i els pobles gentils, convertint-los en un sol poble: “Ha posat pau entre tots dos pobles i ha creat una nova humanitat centrada en ell”. Aquests són els designis divins concretats en Jesucrist, però que els pastors humans no acaben de concretar, optant pel més fàcil, que són les divisions i els enfrontaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada