“Dona-ho a tota la comunitat i que mengin”, eren les ordres d’Eliseu, l’home de Déu, respecte l’ofrena rebuda de vint pans d’ordi. El seu servent, home pràctic, li responia que no era suficient per alimentar cent persones. Però el profeta insistia, evocant el mannà que sacià els avantpassats pel desert, on tots en van menjar i encara en sobrà. Obeint el profeta, es reparteixen els vint pans i es repeteix el prodigi: “En menjaren i encara en sobrà, tal com el Senyor havia dit”.
Més que fer lectures pragmàtiques del relat, on compartir amb austeritat vint pans dona per cent persones i encara en pot sobrar, l’episodi vol mostrar la incondicionalitat de Iahvè pel seu poble, proveint-lo providencialment del necessari. Així ho expressava la resposta del salm: “Tan bon punt obriu la mà, Senyor, ens sacieu de bon grat”.
L’evangeli de sant Joan explicava un episodi semblant al del segon llibre dels Reis. En lloc del profeta, Jesús és el protagonista. En lloc del servent, actuen Felip i Andreu. En lloc de vint pans d’ordi, ara n’hi ha cinc, amb l’afegit de dos peixos. En lloc de cent persones, ara en són unes cinc mil. El final coincideix: tothom menjà i en sobrà, però l’evangeli afegeix que van ser dotze coves. El missatge també coincideix, amb un plus: Jesús és l’expressió directa i poderosa de la provisió divina pels humans. Veient el prodigi, la multitud exclamà: “Segur que aquest home és el profeta que havia de venir al món”. Veient la reacció, Jesús es retirà tot sol per no deixar-se arrossegar pels nefastos entusiasmes populars, que et fan tocar el cel per, a continuació, caure en picat vers la crua realitat.
La carta als Efesis tampoc es deixava portar per entusiasmes; al contrari, tocava de peus a terra animant a viure la realitat sense fer soroll: “Us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres”. Posar en pràctica aquestes recomanacions és ser coherents amb la vocació cristiana que compartim: al voltant d’una mateixa fe, d’un mateix baptisme, d’un mateix Pare de tots: “Que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada