“Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló”, és la sentència que Déu dicta contra la serp en el paradís, declarant que el llinatge d’Eva, que som el llinatge humà, trepitjarà el cap de la serp, la qual s’esmunyirà per contraatacar-nos al taló. Es tracta d’una imatge altament expressiva dels afanys humans per sotmetre el mal, i que mai no podem vèncer del tot perquè ens contraataca a la mínima que abaixem la guàrdia. De fet, el llibre del Gènesi explica que la lluita contra el mal ‒tipificat per la serp‒ és un tret característic de la condició humana. Afluixar en aquest combat i cedir a les seves temptacions implica sortir malparats i perdre bous i esquelles. Aquest és el missatge del relat del paradís: que hem de vetllar per no malmetre el bell escenari de la nostra existència, tan plena de possibilitats i tan plena de temptacions.
Eva és anomenada pel Gènesi “la mare de tots els qui viuen”, i des del principi, ens ensenya a trepitjar el mal amb convicció i a vigilar els seus contraatacs. Això és el que aconsegueix de manera completa Maria, que avui celebrem com a Immaculada Concepció: ella trepitja el cap de la serp amb tanta naturalitat que aquesta roman immòbil, sense possibilitat d’atacar-li el taló. Una nova imatge que defineix Maria lliure de qualsevol mal, lliure de pecat. Així ho manifesta la iconografia de Maria Immaculada presentant-la trepitjant el cap a una serp.
De fet, l’evangeli d’avui amb l’escena de l’anunciació, l’àngel Gabriel proclamava Maria plena de gràcia i que el Senyor és amb ella, i li anunciava que l’Esperit Sant vindrà damunt seu i l’Altíssim la cobrirà amb la seva ombra. Maria esdevé embolcallada de la presència divina per dins i per fora; abans, durant i després. Per això la tradició cristiana la proclama concebuda sense pecat, per declarar la seva plena participació en els dons que l’àngel Gabriel li anuncia: “el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu”.
Si Eva esdevé la mare que ens ensenya a caminar per la vida amb peu ferm i trepitjant el mal, Maria esdevé la mare que ens ensenya a caminar per la vida amb fe ferma i vencent el mal; i ho fa gràcies a Jesucrist, a través del qual Déu ens beneeix, com explicava sant Pau als cristians de Roma. L'apòstol afegia: “Ens elegí en ell perquè fóssim sants i irreprensibles als seus ulls”. Però hem de reconèixer que no som ni sants ni irreprensibles, encara que creguem en Jesucrist i anem a missa: però ens hi posem de cara per poder-ho ser! Maria sí que esdevé santa i irreprensible de principi a fi, de cap a peus: encomanem-nos-hi perquè se’ns enganxi alguna cosa d’ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada