“Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s’aguanten”, és una frase entendridora i inspiradíssima del profeta Isaïes, extreta de la crua realitat que viuen els israelites, amenaçats per totes bandes i amb els ànims per terra. La frase, travessa els segles, perquè sigui a nivell personal o col·lectiu, hi ha moments que les mans i els genolls ens flaquegen de por, de desànim, o de tristor. Però Isaïes no proposa begudes ni barretes energètiques d'efectes limitats, sinó que anuncia, un cop més, uns temps nous, utòpics certament, però amb una perspectiva sense límits molt definida: “es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran, el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig”. Quin creient no es deixa seduir per aquestes frases, que hom intueix que al costat de Déu un dia esdevindran realitat!
Per aquesta raó el salm responsorial afirmava, amb tanta convicció, que Déu capgira la realitat d’oprimits, famolencs, empresonats, cecs, vençuts, justos, forasters, viudes, orfes. El regne de Déu s'ocuparà, en primer lloc, d’aquests col·lectius, perquè els regnes humans fem la viu-viu.
L’evangeli d’avui destil·la de nou un ambient messiànic, on les frases del profeta Isaïes han esdevingut memòria col·lectiva. La resposta de Jesús als deixebles de Joan Baptista sobre la seva messianitat és implícita, però clara: els miracles que realitza confirmen les profecies messiàniques d’Isaïes, amb afegits nous: “els morts ressusciten i els desvalguts senten l’anunci de la bona nova”. Jesús també defensa agosaradament Joan Baptista, que estava empresonat, proclamant obertament que és un profeta a l’estil d’Isaïes. Jesús posa en evidència ‒de manera pública‒ l’arbitrarietat d’aquest empresonament i amb tals afirmacions realitza un pas determinant qüestionant les autoritats. Per això, en les seves declaracions Jesús també deia: “Feliç el qui no quedarà decebut de mi”; perquè el seu messianisme no serà triomfal, sinó sofrent; no serà vencedor, sinó redemptor; no aportarà benestar terrenal sinó celestial.
Per això la carta de sant Jaume, encoratjant les primeres comunitats cristianes, seguidores d’un Messies terrenalment fracassat i celestialment ressuscitat, exhorta a tenir paciència en les tribulacions: “Voleu, germans, un exemple de paciència en els mal tractes? Preneu el que us donen els profetes que van parlar en el nom del Senyor”. Sant Jaume afirma que parlar en el nom del Senyor és profètic i implica mals tractes, però també afirma que la vinguda del Senyor ho posarà tot a lloc: “Refermeu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop”. Això també val per a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada