dissabte, 26 de novembre de 2022

L’hora menys pensada (Diumenge 1r Advent)

Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor”. Ho proclamava el profeta Isaïes amb exultança, anunciant un futur millor obra de Déu. Parla dels darrers temps quan Jerusalem i el seu temple seran lloc d’aplec de tots els pobles; i, atenció: “cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la guerra”. No està gens malament escoltar aquesta proclama d’Isaïes quan segueixen sonant els tambors de guerra al nord d’Europa i recents atemptats a Jerusalem malmeten el seu títol de ciutat de pau.

Per aquestes raons, com a descendents de la casa de Jacob per la fe que tenim en Jesucrist, hem de caminar a la llum del Senyor; malgrat les tenebres provocades pels humans, no hem de perdre de vista el raig de llum que Déu projecta com a destí final de la nostra existència. Així ho repeteix sant Pau, escrivint als cristians de Roma del segle I: “Siguem conscients dels moments que vivim...; avui tenim la salvació més a prop nostre...; revestim-nos l’armadura del combat a plena llum”.

Sembla que durant el temps d’Advent i de Nadal ens envaeixi un sentiment de catastrofisme col·lectiu amb alarmes de tota mena: militars, sociopolítiques, de gènere, climàtiques, econòmiques, energètiques, que agiten la nostra consciència convidant-nos al fatalisme i a la depressió social. Aleshores serà l’hora adequada de posar en pràctica l’empenta que comuniquen el profeta Isaïes i sant Pau: de viure les dificultats amb perspectiva; com un moment on Déu continua il·luminant la nostra existència, a voltes amable i a voltes feixuga. 

En els moments més enterbolits de la realitat humana són molt escaients els anuncis dels evangelis sobre el retorn del Fill de l’home, que concreten en Jesucrist les proclames sobre els darrers temps del profeta Isaïes i que exhorten a la vigilància com proclamava sant Pau.  La vinguda de Jesucrist a la fi dels temps s’escapa afortunadament als pronòstics humans, i per aquesta raó els creients hem de ser fidels a l’anunci de l’evangeli de sant Mateu d’avui: “Estigueu a punt, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”. Els qui no esperen ni creuen en aquesta hora menys pensada viuen més relaxats, però viuen sotmesos al jou dels imprevisibles horitzons humans, que sovint venen fum, o duros a quatre pessetes, com es deia abans. Però els creients esperem aquesta “hora menys pensada” i creiem que serà una hora definitiva i amarada de bons auguris. Per això no ens la volem deixar perdre i ens hi preparem en vida. Volem estar asseguts dins l’estadi quan es jugui el partit final.