Ressuscitarem o no ressuscitarem? (Diumenge 32)

“El Rei del món ens ressuscitarà a una vida eterna”, era la resposta que donava un dels germans torturats en la lectura del 2n llibre dels Macabeus. Hem proclamat una versió resumida del cruel martiri de set germans i la seva mare a mans d’uns grecs que perseguien sense pietat els jueus complidors de la Torà. La lectura té una doble importància: per una banda, és la primera aparició bíblica del concepte de resurrecció que impregnarà posteriorment el Nou Testament. Per altra banda, aquest relat jueu precristià inspirarà els futurs relats dels màrtirs cristians víctimes de l’imperi romà. El missatge de la lectura ‒compartit pel Nou Testament i la tradició martirial cristiana‒ és encoratjar a la perseverança en la proclamació de la nostra fe, perquè aquesta vida que veiem acaba passant, mentre que la nostra fe ens obre les portes a una vida benaurada més enllà de la mort.

Aquesta confessió de fe de la persona creient la recollia el salm responsorial quan deia: “Els meus passos no abandonen els camins prescrits”. El salm també expressava la confiança en una vida futura amb la resposta que hem proclamat: “Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me’n”.

L’evangeli de sant Lluc també parlava de resurrecció. L’evangelista introduïa el debat de Jesús amb els saduceus dient: “Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar”. Això no significa que fossin dolents, com tampoc no ho és tanta gent que coneixem i que no creuen en la resurrecció pel simple fet que no creuen. Jesús argumenta la resurrecció amb l’Escriptura, en la qual els saduceus sí que creien; i acaba afirmant que Déu ho és de vius i no de morts, “perquè, per a ell tots viuen”. L’evangeli no explica si aquells saduceus quedaren convençuts de l’explicació de Jesús i cregueren en la resurrecció a partir d’aleshores; però nosaltres sí que hem de quedar convençuts, malgrat al nostre voltant tinguem persones que no vegin aquest horitzó de l’existència humana més enllà de la mort.

Sant Pau, escrivint a Timoteu, deia que els creients en Déu i en Jesucrist gaudim “d’un consol etern i una bona esperança”. No està gens malament gaudir d’un consol que no sigui momentani, sinó que sigui etern; i tampoc està gens malament que la nostra esperança no sigui trencadissa sinó que sigui bona. Aquest és el regal de creure, que a més, porta implícit que Déu, seguint el que deia sant Pau, “conforta els nostres cors i els fa constants en tota mena d’obres bones i de bona doctrina”. De fet, la perseverança és el secret per obtenir els fruits de la fe. Per això sant Pau també rematava dient: “Que el Senyor encamini els vostres cors a estimar Déu i a sofrir amb constància com ho feu Jesucrist”.