“Sortirà el sol de la felicitat i els seus raigs seran saludables”. Ho anunciava el profeta Malaquies respecte els qui veneren el Senyor, els quals assaboriran els beneficis directes de la seva presència quan arribi “aquell dia abrusador”. Serà el jorn de passar comptes davant Déu i també quan “els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll”: aquests acabaran sense arrel ni tija, és a dir, sense possibilitat de rebrotar.
Però l’anunci profètic no descriu què passarà amb els qui venerem el Senyor i a més som orgullosos i injustos. De fet, Malaquies no pretén dictar sentències amb el seu discurs, sinó fer advertiments que ens empenyin a reaccionar de mals comportaments i a portar un estil de vida que permeti presentar-nos davant Déu amb uns mínims de dignitat quan toqui passar comptes el dia del judici. Perquè com afirmava el salm responsorial: “Judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb raó”.
De fet, algú podria afirmar que la creença en un judici diví complica la nostra existència creient, perquè vivim amb l’horitzó final d'haver de donar comptes a Déu; en canvi, un no creient viu sense aquest condicionant. Però això que podria esdevenir en primera instància una comoditat existencial esdevé, en el fons, una enorme limitació; perquè en aquesta situació només nosaltres i el nostre entorn esdevenim l´única mesura de les coses, que sempre adaptem a les nostres circumstàncies. Creure en Déu apuja el nostre llistó existencial i això demana més esforç moral i espiritual, però aporta més sentit a la vida, més resistència terrenal i més plenitud celestial.
L’evangeli de sant Lluc presentava Jesús en una conversa amb els seus deixebles al voltant del magnífic, resplendent i visitadíssim temple de Jerusalem. Jesús anuncia temps catastròfics i la destrucció del recinte. També anuncia un “progrom” contra els seus deixebles amb detencions, empresonaments, acusacions de sedició religiosa i política ‒o desordres públics segons la futura nova llei‒. Aleshores, Jesús declara que “serà una ocasió de donar testimoni”. Però segueix anunciant un futur complicat amb traïcions familiars, la mort d’alguns i l’odi sistemàtic. De nou dona el seu missatge: “No es perdrà ni un dels vostres cabells”. Jesús garanteix la seva incondicionalitat terrenal i celestial als qui el segueixen i veneren enmig de les complicacions i els conflictes personals i familiars, laborals i econòmics, socials i polítics, eclesials i religiosos. Per això remata dient: “Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada