El fragment del profeta
Isaïes, que hem escoltat com a primera lectura, provoca que un es vagi encongint
de manera progressiva. Se'ns diu de compartir el nostre pa, d'acollir els vagabunds
a casa nostra, de vestir qui no té roba. És cert que la comunitat cristiana i
els frares ho procurem, però el profeta parla en singular, de tu a tu. El motiu
que Isaïes argumenta per fer això va més enllà de la justícia social i de la
solidaritat. Els seus registres són diferents, ell subratlla que "són germans teus"; és a dir, que
hi ha un deure que obliga, que hi ha un compromís adquirit a executar. Quan es
referia a germans, el profeta segurament es referia a aquells jueus que
tornaven a casa després de la diàspora que provocà l'exili babilònic. El domini
persa els permetia tornar a casa, però molts ho feien amb una mà al davant i
una altra al darrere. Però el reclam del profeta ultrapassa la necessitat
material, també demana de no fer-los caure, de no assenyalar-los amb el dit, de
no desitjar-los cap mal. Això darrer són comportaments que protagonitzem amb
els més propers: familiars, parents, companys de tota mena, veïns. Un cop ha posat el dit
a la nafra, Isaïes proclama que complir les seves exhortacions ens possibilitaran el
gaudi de la proximitat de Déu, una proximitat que és il·luminadora i guaridora.
Sant Pau, en la segona
lectura, s'adreça als corintis confessant la seva feblesa i incapacitat: "em vaig presentar davant vostre feble,
esporuguit i tremolós". Diguem-ho clar, això és el darrer que ha de
confessar qualsevol líder de qualsevol àmbit, altrament tothom se li pujarà al
damunt. Però les mires de sant Pau trenquen esquemes: per fer-se respectar, ell defuig
les eloqüències i les savieses humanes. La seva única preocupació és Jesucrist,
i encara clavat a la creu. L'apòstol evita personalismes a favor del missatge. Confessant les seves debilitats, vol neutralitzar els qui qüestionen el
seu lideratge exhibint precisament eloqüència i saviesa. Per l'apòstol,
anunciar Jesucrist no és lluir-se davant els altres per seduir-los: això ho
fan els galls d'indi. Anunciar Jesucrist és mostrar el poder de Déu a través de
la humilitat, la mare de totes les virtuts.
A
l'evangeli, l'al·legoria de Jesús amb la sal i la llum ens inspira una altra
al·legoria: així com cal vigilar els excessos de sal i els excessos de llum, la
nostra cultura occidental vigila, atentament, els excessos de sal i de llum que
els creients puguem ocasionar a la nostra societat. Per això proclama de manera
subtil i constant, i a través dels seus múltiples altaveus, els efectes nocius,
i fins i tot perniciosos, de la nostra presència i de les nostres actuacions. Es
tracta d'una repressió educadament encoberta. Però Jesucrist segueix encoratjant-nos:
"En veure el bé que heu obrat,
glorificaran el vostre Pare del cel".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada