NO-VIOLÈNCIA I AMOR INCLUSIU

Diumenge, 23 de febrer de 2020 (VII del Temps Ordinari)

Lv 19, 1-2.18-19/Sl 102/1 Cor 3, 16-23/Mt 5, 38-48

L’altre dia vaig tenir una bona estona de conversa amb un amic. Ell es declarava creient, però també es declarava una persona que pren certa distància amb les exigències ètiques de Jesús. Aquesta conversa em va recordar una altra que vaig tenir fa molts anys amb un company de feina amb qui, després de parlar sobre les evidències que feien tan creïbles l’existència de Jesús de Natzaret com la de Sòcrates (que era el que semblava preocupar-lo), acabà la conversa amb un: “Bé, però és que Sòcrates no m’exigeix que canviï de vida. Jesús, sí”. Tots dos amics coincidien amb una idea bàsica que hom pot, amb cert humor, resumir així: “Jesús, està molt bé, però em complica la vida”.

No sé què pensarien si tinguessin l’oportunitat d’escoltar, com nosaltres, les lectures d’avui diumenge que ens parlen del que podríem anomenar la no-violència (parar l’altra galta, evitar la venjança...) i l’amor als enemics!!! Hem de reconèixer, però, que aquestes són coses que, quan ens passen, ens fan topar amb la gran dificultat que tenim de practicar-les. Jesús, però, com per acabar-ho d’adobar, ho resum amb un: Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial. No és una opció, doncs... és el que hauríem de ser.

No crec (no, al menys, quan hom té l’oportunitat de rellegir els evangelis i de llegir alguns comentaris) que Jesús tingui com a principal missió la de voler-nos complicar la vida. Entès això, sorprèn que el que Jesús demana no ho fa posant-se Ell mateix com exemple, sinó posant en el centre, com a model, el Pare del cel qui fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. El Pare és la referència. Caldrà prendre-s’ho seriosament, doncs!

La primera lectura, del llibre del Levític, ens revela que el que Jesús ensenya no s’ho ha tret de la màniga, sinó que té un fonament en la pròpia religió del poble d’Israel que entén tot manament com a voluntat de Déu; podríem dir, com “allò que a Ell li agrada veure fer als seus fills perquè els fa més semblants a Ell”. Però també evidencia que Jesús ve a portar a plenitud, ve a eixamplar l’horitzó d’aquesta Llei revelant el cor profund de Déu: un Pare-Mare que perdona tothom que se li apropa (i per això espera de nosaltres que perdonem setanta vegades set), un Pare-Mare que té cura de tothom (i per això espera que construïm ponts i no murs, hospitals i no presons), un Pare-Mare que inclou tothom (i per això espera que siguem inclusius i no elitistes).

Fem nostra la pregària col·lecta (la que recull la intenció principal de la missa d’avui) i demanem que per la meditació assídua del bé, complim de paraula i d’obra la vostra voluntat. Serà un sà exercici que ens prepararà per a la Quaresma que la setmana vinent començarem.