"Serà com el foc del fonedor i com el sabó de fer bugada. S'asseurà a
fondre i a depurar": així és com el profeta Malaquies, en la primera
lectura, anunciava la presència de Déu enmig del poble d'Israel. Iahvè és com un
foc i com un sabó que crema, que purifica, que neteja tot el que és indigne per fer lluir el que és digne. El missatge és fàcil: com més ens acostem a
Déu, o com més el sapiguem acollir, més ens purificarem, més ens netejarem, més
dignes d'ell serem. La mística ens diu que el màxim és fondre's davant la seva
presència, expressant la unió total amb ell.
La carta als Hebreus ens
ofereix un concentrat del misteri de l'encarnació i de la redempció. Cada frase
de la lectura mereix ser rellegida de manera pausada a casa. El text ens diu de
Jesucrist que "calia que es fes en
tot semblant als germans": en primer lloc essent de carn i sang com
nosaltres; en segon lloc per expiar els pecats del poble amb la seva sang,
presentada al santuari del cel, davant del Pare. Si ell havia compartit els mateixos
sofriments dels humans, ara, des de les altures del cel, "pot confortar els altres que són provats",
que som nosaltres. La carta als Hebreus ja no parla d'un Déu que fon i depura,
sinó del Fill que tot ho ha depurat, i que ens acompanya incondicionalment des
de les altures.
Aquest Fill en majúscula és
el que contempla l'ancià Simeó en el temple de Jerusalem, com explicava
l'evangeli de sant Lluc. Simeó, que "tenia
en ell l'Esperit Sant", que "l'Esperit
Sant li havia promès que no moriria sense veure el Messies del Senyor",
que anà "al temple guiat per
l'Esperit Sant", reconeix la presència magnífica de Déu, amagada en el
rostre i el cos de Jesús infant. Simeó, i també Anna, amarats de finor
religiosa, capten la grandesa d'aquell infant. Nosaltres, batejats, també gaudim
del batec sacsejador de l'Esperit Sant, també estem il·luminats interiorment, i
com Simeó i Anna, ens presentem al temple cada diumenge, per no perdre la
sintonia divina.
Avui, festa de la Candelera, hem
reproduït de forma visible aquest impuls espiritual, aquesta llum interior que
ens aporta l'Esperit Sant: les candeles que sosteníem enceses al principi de la
celebració, esdevenien el signe visible que volem caminar per la vida guiats
pel batec i la llum de l'Esperit Sant, que manté vibrant i encesa la flama de
la nostra fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada