"Deixa els fruits davant el Senyor i adora'l."
Ens convidava a fer-ho el llibre del Deuteronomi.
Es tracta d'oferir a Iahvè les primícies dels fruits de la terra, per recordar
amb agraïment els beneficis passats i actuals: quan Israel era esclau i quan té
terres per cultivar, quan era immigrant i quan és un nacional. La fidelitat de
Iahvè mereix la fidelitat del poble creient: per això es mereix els primers
fruits de manera permanent i agraïda; per això, tot seguit, es mereix ser
adorat. Potser aquesta lectura és més comprensible en un entorn agrícola que en
una ciutat, però el rerefons és tota una declaració existencial: que es fruits
del nostre treball i les circumstàncies de la nostra vida tenen Déu com a
referent constant. Es tracta de treure'ns medalles i oferir-les a Déu. Sobretot,
es tracta d'adorar només Déu. Perquè ell si mereix ser adorat i no nosaltres,
encara que ens agradi tant que ens adorin.
Perquè els humans, més tard o
més d'hora, en menor o major mesura, acabem defraudant. Ens defrauden i defraudem.
Però sant Pau deia als romans: «cap dels qui creuen
en ell no serà defraudat». És una frase punyent en temps d'interiorització
quaresmal. Si pensem que el món ha de girar al nostre voltant tothom ens defraudarà,
fins i tot el mateix Déu, per no ser servicial amb els nostres requeriments. Però
creure és estar convençut que el món gira al voltant de Déu i no al voltant
nostre, i que les respostes divines, encara que siguin enigmàtiques, no
defrauden.
De
fet, les lectures d'aquest primer diumenge de quaresma les podríem resumir amb
un eslògan: "posi Déu en el centre de la seva vida" o "torni a
posar Déu en el centre de la seva vida". Això és el que Jesús té clar en
l'episodi de les temptacions en el desert, una escenificació exterior molt
pedagògica de quelcom interior que constantment ens sedueix l'ànima i ens fa
perdre el nord: utilitzar les nostres capacitats en benefici exclusiu; omplir-se
de possessions utilitzant males pràctiques; cercar el prestigi manipulant-ho
tot. Però Jesús no perd el cap, ni perd Déu com a centre de la seva vida. Aquesta
era, en el fons, la temptació del diable: que Jesús utilitzés el ser fill de
Déu per ser el centre de tot enlloc de Déu. Però és tan colpidor escoltar que
Jesús és presentat amb les mateixes temptacions que nosaltres! Però encara és
més colpidor veure que Jesús les aturà i no caigué en elles. El seu antivirus
són el coneixement i la interiorització de les Escriptures: "L'home no viu només de pau", "Adora el Senyor, dona culte a ell tot sol",
"No temptis el Senyor".
Jesús guanyà la batalla a les temptacions, però l'episodi acabava dient que «el diable s'allunyà d'ell, esperant que
arribés l'oportunitat». Per tant, la guerra de les temptacions continuà,
com també s'esdevé amb nosaltres, que és una lluita permanent. Però Jesús clavà
les temptacions a la creu amb ell. Aprofitem-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada