Una segona oportunitat, i una tercera... (Diumenge 4)

"El donàvem per perdut i l'hem retrobat" era la conclusió de la paràbola del fill pròdig; era l'explicació final del pare bo al seu fill gran perquè entengués el seu comportament vers el fill petit. La paràbola presenta un entranyable final feliç que mostra la grandesa de cor del pare. Per arrodonir-la, podem incloure al fill gran afegint-se al banquet de celebració. 

Però se'ns acut d'allargassar la paràbola dient que el fill petit, un cop recuperat anímicament i físicament, veient-se de nou les orelles, s'omplí les butxaques i marxà de nou, passant-la bé al principi i passant-la malament després, i tornant a casa amb el cor més compungit que la primera vegada per veure's reincident. Com reaccionà el pare aquesta segona vegada? L'acollí amb la mateixa alegria i celebrà una altra festa? o el rebutjà? Si diem que el rebutjà, la paràbola s'acaba. Si diem que l'acollí, la paràbola pot continuar. Per ajudar la bonhomia del pare, podem indicar que advertí seriosament el fill donant-li un ultimàtum i prenent mesures de control. Però la història es repetí un cop més, i el noi tornà per tercera vegada a la casa paterna amb el cor encara més compungit que la segona vegada. Què va fer el pare? Si diem que va complir l'ultimàtum i no el va acollir, ara sí que la paràbola s'acaba definitivament. Si diem que l'acollí, la paràbola continua indefinidament.  

Aquesta paràbola del pare bo o del fill pròdig explica la nostra història personal d'allunyaments i de retrobaments amb Déu. La versió allargada que hem presentat subratllava encara més la magnanimitat del pare, que representa Déu; però també subratllava la capacitat de retorn del fill, que som nosaltres. És més, si el fill no retorna, si nosaltres no retornem, no es pot gaudir de la misericòrdia del pare. Si el fill, nosaltres, ens deixem portar per l'orgull o per la vergonya, no tornem i restem perduts. Si el fill, nosaltres, no coneixem prou bé al Pare, no tornem per por al càstig. Si el fill, nosaltres, no som humils, no tornem. Si el fill, nosaltres, hem oblidat al Pare, tampoc tornem. 

Per tant, beneit sigui el fill de la paràbola pel coratge que manifesta de tornar a casa! Beneits de nosaltres quan tornem a Déu després d'haver-nos-en allunyat una, dues, tres, tantes vegades! 

Tots necessitem una segona oportunitat, i una tercera, i les que calguin; i no només a nivell religiós, també a nivell familiar, educatiu, social, eclesial. Això porta molts més maldecaps, però és la manera que la nostra història personal i comunitària no quedi escapçada i pugui continuar: amb abraçades de misericòrdia i no a cops de garrot o amb exclusions.