La vida passa comptes (Diumenge 8)

"Ser examinat...; ser provat...; donar comptes...". Són verbs que hem escoltat dues vegades en la lectura del llibre de Jesús, fill de Sira; una obra sapiencial que reflexiona sobre l'existència humana des d'una perspectiva creient. Se'ns diu que la vida ens examina, ens prova i ens demana comptes de moltes maneres; i si hem estat deshonestos, tard o d'hora quedarem en evidència. Aquí rebem tots: monarques, governants, empresaris, treballadors, esportistes, artistes, educadors, eclesiàstics, pares de família, fills. Els entusiasmes, admiracions, fidelitats, respectes a persones o a institucions, queden com paper mullat quan es destapa la falsedat que hi havia rere un aparador fidedigne i bonic. La primera lectura ens exhorta a la prudència, a no fer valoracions emocionades de les coses, sinó deixar que el temps i les obres les vagi qualificant.

Per això assumim la invitació de sant Pau als corintis: «prodigueu-vos cada dia en l'obra del Senyor, segurs que, en el Senyor, el vostre treball no serà en va». L'apòstol convida a la tenacitat, a perseverar en l'obra del Senyor, que és el seguiment de Jesucrist a tots els nivells. Pau subratlla que es tracta d'una tasca diària i garanteix que l'esforç no serà en va. No obstant, en aquest itinerari ens desanimarem, ens despistarem, o ens desorientarem, però sense perdre de vista l'horitzó de vida que Jesucrist ens proposa, que és una existència mortal que serà revestida d'immortalitat. 

És cert que les victòries futbolístiques, els congressos de renom en la nostra ciutat, el judici i l'exili dels nostres governants, els escàndols eclesials, les calçotades, i tantes altres coses, omplen d'intensitat la nostra existència mortal. Però no només de tot això viu l'ésser humà, ens diu la tradició bíblica. Cal també la prudència i la reflexió existencial que suggeria la primera lectura. Semblantment diu Jesús als seus deixebles en l'evangeli de sant Lluc, quan els demana de no pretendre ser mestres sense l'experiència suficient; quan diu que descobrim primer la biga que tenim al nostre ull, abans de treure l'estella de l'ull del veí; quan demana actituds profundes i ben arrelades que donin bons fruits. Treballar interiorment aquestes coses no fa soroll, no llueix, no desvetlla ais d'admiració, ni aplaudiments, no enerva esperits, però dóna serenor i lucidesa.

Aquest és el camí que ens proposa la Quaresma que iniciarem el proper dimecres: fer menys enrenou i fer més silenci. Parlar menys i reflexionar més. Obrir un grup específic de whatsapp amb el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, i estar pendents de les seves piulades. Tot plegat, per revestir-nos una mica més de l'existència immortal amb què Jesucrist ens revesteix.