L'evangeli d'abans d'ahir
diumenge, presentava Jesús preadolescent perdut al temple. Avui tirem enrere i tornem
a la menjadora: contemplem l'escena del pessebre, amb l'Infant Jesús rodejat de
Maria i Josep. El motiu d'aquest retrocés és perquè la litúrgia d'avui vol
subratllar la maternitat de Maria com a Mare de Déu. La pregària inicial lloava la
"virginitat fecunda de Maria" que ha donat un salvador al llinatge
humà. La pregària sobre les ofrenes, que farem en l'ofertori, subratllarà que
avui celebrem "els inicis de la gràcia de la salvació" que ella ens
ha procurat. La pregària final de postcomunió, ens convidarà a proclamar Maria
com la mare del fill de Déu i la mare de l'Església.
Insistim en això perquè la
litúrgia d'avui fa el seu itinerari particular, paral·lel a les celebracions de
l'any nou d'ahir a la nit i d'avui. Enmig de balanços econòmics, de previsions de
tota mena, de missatges de cap d'any, de sorteig de la Grossa, de festes per
acomiadar l'any, d'un nou dinar familiar, "Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava".
Maria fa silenci enmig del nostre enrenou nadalenc, fa silenci enmig de
l'enrenou provocat pels pastors. Maria ho guarda tot en el seu cor i medita la
seva maternitat. De fet, l'evangeli ens presenta un doble moviment escènic: els
pastors anant amunt i avall, explicant què els ha passat i què han vist; també
glorificant i lloant Déu pel que han vist i sentit. Simultàniament, Maria, el Nen
i Josep no es mouen del lloc, romanen callats i quiets com figures de pessebre. Però tot
gira al seu voltant, on Maria esdevé la discreta protagonista. Així mateix s'esdevé
en les nostres llars: tot gira discretament al voltant de la mare. La
maternitat esdevé el nucli silenciós al voltant del qual gira la vida de
l'infant i la vida familiar.
El fragment de la carta de
sant Pau als Gàlates, ens pot atabalar si estem desconcentrats per haver dinat
massa, o cansats de dormir poc. El podem resumir de manera clara: la maternitat
de Maria que avui celebrem ens fa fills de Déu, gràcies al fruit de les seves
entranyes: Jesucrist.
Per
últim, el llibre dels Nombres presentava una benedicció magnífica,
oportuníssima de proclamar el primer dia de l'any. El poble d'Israel, després
de les revelacions del Sinaí, es disposa a continuar la marxa pel desert. Però cal
fer-ho amb signes externs que permetin apreciar la companyia divina, com
aquesta benedicció. Igualment nosaltres,
després de celebrar la revelació divina del Nadal, caminarem pel nou any acompanyats
d'aquesta benedicció particularitzada a cadascú: "Que el Senyor et beneeixi i et guardi; que et faci veure la claror de
la seva mirada i s'apiadi de tu; que giri cap a tu la mirada i et doni la pau".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada