El primer cisma de l'Església (Conversió de sant Pau)

"La separació entre l’Església i la Sinagoga es pot considerar el primer cisma en la història de l’Església." Així de contundent s'expressava el cardenal Koch, l'actual president del Consell pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians. Ho afirmava en una al·locució que repassava 50 anys de diàleg catòlic amb el judaisme a partir del document Nostra Aetate, del Concili Vaticà II. És digne d'elogi aquest canvi de mentalitat, que capgira tants segles de rebuig mutu i de delimitar murs separadors.

Igualment succeeix amb les aproximacions actuals dels estudis paulins. La conversió de l'apòstol ja no es veu com aquell jueu que rebutjà la seva religió i que es convertí al cristianisme. Avui dia, es contempla sant Pau com un jueu transformat per Jesucrist, que no renuncià a la seva identitat religiosa, sinó que l'obrí i l'adaptà a tots els pobles. L'apòstol volia combinar tradició i innovació, singularitat i pluralisme. Aquests equilibris continuen essent reptes pendents en totes les esglésies, vint-i-un segles després.