Els contrastos de la vida i com viure'ls des de la fe són
el tema transversal de les lectures d'avui. Comença el profeta Jeremies de
manera provocadora: "Maleït l'home que es refia de l'ajut humà".
El profeta ho argumenta dient que viure només pendent de l'ajut humà i
prescindint de Déu és una gran decepció. El qui viu així "no tasta mai
un moment de bonança", assegura
el profeta. Són tantes les vegades que ens refiem angoixadament d'ajuts humans que
no venen! "Beneït l'home que es
refia de l'ajut del Senyor", afegeix Jeremies contraposant-ho a la
frase anterior. El profeta té més raó que un sant. La seguretat existencial de
creure en Déu no l'ofereix ni la institució humana més justa, més imparcial i
més democràtica. Jeremies maleeix uns i beneeix uns altres no com un judici
previ que dictamina vencedors i vençuts, sinó com una fuetada social per no
perdre de vista l'horitzó de Déu, sobretot quan els esdeveniments més ens
afecten i menys ens deixen pensar.
"Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos" deia
el salm responsorial: a tals persones les coses els aniran bé a la vida. "No serà així la sort dels injustos",
afegeix categòricament el salmista. Aquest
contrast tampoc expressa cap judici ni cap condemna divina
predeterminada; sinó que assenyala que la vida té les seves lleis i que aquestes
ens passaran factura, més enllà del que diguin i facin els judicis i condemnes
humanes.
Sant Pau segueix amb la contundència del profeta i del
salmista i diu: "Si l'esperança que
tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més
llàstima de tots els homes". L'Apòstol és rotund expressant que creure
en Jesucrist no és viure la quotidianitat amb una pàtina de fe, que cau a la
mínima que les dificultats personals o socials ens assetgen. Pau defensa que la fe manté viva l'esperança quan tot
va en contra i els projectes estan assetjats per les hostilitats i el rebuig. La
fe dóna perspectiva, llibertat i coratge per tirar endavant.
Jesús també és contundent en el discurs de les
benaurances. L'evangeli de Lluc les presenta amb un contrast desconcertant: Jesús
considera feliços els pobres, els afamats, els qui ploren, els perseguits.
Jesús adverteix amb un ai els rics, els tips, els qui riuen, els aclamats.
Potser el contrast més candent és el darrer: parla de fer festa quan, per la nostra
fe, som odiats, esquivats, ofesos i denigrats. Aquests missatge anava destinat
als primers cristians, considerats una amenaça a l'ordre social i polític romà.
Per això eren perseguits, empresonats i llençats a les feres com a càstig
públic i diversió social. Però l'imperi romà acabà caient, i els cristians
pogueren viure la seva fe amb llibertat; això sí, amb nous problemes. Per tant,
no busquem ni depenguem dels aplaudiments de ningú, perquè no garanteixen ni
asseguren res. Això no només serveix per la fe, serveix per tots els àmbits de
la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada