diumenge, 17 de febrer de 2019

Els contrastos de la vida (Diumenge 6)


Els contrastos de la vida i com viure'ls des de la fe són el tema transversal de les lectures d'avui. Comença el profeta Jeremies de manera provocadora: "Maleït l'home que es refia de l'ajut humà". El profeta ho argumenta dient que viure només pendent de l'ajut humà i prescindint de Déu és una gran decepció. El qui viu així "no tasta mai un moment de bonança", assegura el profeta. Són tantes les vegades que ens refiem angoixadament d'ajuts humans que no venen! "Beneït l'home que es refia de l'ajut del Senyor", afegeix Jeremies contraposant-ho a la frase anterior. El profeta té més raó que un sant. La seguretat existencial de creure en Déu no l'ofereix ni la institució humana més justa, més imparcial i més democràtica. Jeremies maleeix uns i beneeix uns altres no com un judici previ que dictamina vencedors i vençuts, sinó com una fuetada social per no perdre de vista l'horitzó de Déu, sobretot quan els esdeveniments més ens afecten i menys ens deixen pensar. 

"Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos" deia el salm responsorial: a tals persones les coses els aniran bé a la vida. "No serà així la sort dels injustos", afegeix categòricament el salmista. Aquest  contrast tampoc expressa cap judici ni cap condemna divina predeterminada; sinó que assenyala que la vida té les seves lleis i que aquestes ens passaran factura, més enllà del que diguin i facin els judicis i condemnes humanes. 

Sant Pau segueix amb la contundència del profeta i del salmista i diu: "Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes". L'Apòstol és rotund expressant que creure en Jesucrist no és viure la quotidianitat amb una pàtina de fe, que cau a la mínima que les dificultats personals o socials ens assetgen. Pau  defensa que la fe manté viva l'esperança quan tot va en contra i els projectes estan assetjats per les hostilitats i el rebuig. La fe dóna perspectiva, llibertat i coratge per tirar endavant. 

Jesús també és contundent en el discurs de les benaurances. L'evangeli de Lluc les presenta amb un contrast desconcertant: Jesús considera feliços els pobres, els afamats, els qui ploren, els perseguits. Jesús adverteix amb un ai els rics, els tips, els qui riuen, els aclamats. Potser el contrast més candent és el darrer: parla de fer festa quan, per la nostra fe, som odiats, esquivats, ofesos i denigrats. Aquests missatge anava destinat als primers cristians, considerats una amenaça a l'ordre social i polític romà. Per això eren perseguits, empresonats i llençats a les feres com a càstig públic i diversió social. Però l'imperi romà acabà caient, i els cristians pogueren viure la seva fe amb llibertat; això sí, amb nous problemes. Per tant, no busquem ni depenguem dels aplaudiments de ningú, perquè no garanteixen ni asseguren res. Això no només serveix per la fe, serveix per tots els àmbits de la vida.