Fa poc un grup de visitants d’un museu d’art modern
van fer rotllana entorn d’un objecte pensant que es tractava d’una obra d’art
modern. Poc desprès va arribar l’empleat de la neteja i fent-se pas es va
empotar el carro per utilitzar-lo per
fins ben prosaics, com netejar els wàters
i els llargs corredors sostraient-lo de
la devota admiració dels visitants que es van quedar entre sorpresos i
avergonyits. Era un carro de neteja.
A mi em va passar una cosa semblant, però al contrari.
Vaig anar a visitar una exposició i en un racó de la sala vaig veure un munt de
runa amb llaunes de Coca Cola i restes de menjar, quan ho vaig veure, decidit, vaig anar a avisar a l’encarregat de la sala
perquè es netegés aquelles deixalles. Però, sort que em vaig aturar i, com per
una inspiració, vaig llegir el catàleg de l’exposició on constava que allò que
jo catalogava com un munt de deixalles era, en realitat, una obra d’art...
Estem despistats davant l’art. Què és el que fa que un
objecte esdevingui art. Què caracteritza la bellesa? I això és important ja que
encara que no ho sembli la bellesa forma part de les exigències més presents de
la nostra ànima. No podríem viure en un món on no hi fos d’alguna manera la
bellesa. Dostoievski deia que la bellesa salvarà el món. Certament, però no
qualsevol bellesa. És la bellesa que
anuncia Jesús en l’Evangeli de Joan quan parla de la crucifixió: “quan jo sigui
alçat damunt la terra, referint-se a com seria la seva mort, atrauré tothom cap
a mi”. És la bellesa de creu la que salvarà al món.
Però com es pot veure bellesa en la creu? En el
capítol 5 de Mateu, Jesús diu: “ de manera que els homes vegin les vostres
bones obres i glorifiquin els vostre Pare del Cel”. De fet, però, el text diu
no bones obres sinó obres belles. En el Nou Testament moltes vegades bo i bell
són intercanviable, sinònims. La bondat atreu, és bella. La creu és l’expressió
més gran de bondat que es pot imaginar, L’Infinit, l’Etern donant-se,
buidant-se. Per això atreu tothom cap a Ell. La creu és la bellesa que salvarà
el món. Que el salva, que em salva.
Però cal que nosaltres purifiquem la nostra mirada
interior, com diu la pregària introductòria. “Llavors fruirem de la
contemplació de la seva glòria”. Serem atrets cap a Ell. Escoltant-lo i
alimentant-nos de la seva Paraula és com el Senyor ens purifica.
La transfiguració ens fa evident la necessitat de la
Passió per arriba a la glòria de la resurrecció, com diu el Prefaci de la
Missa. Però, a la vegada, és la seva anticipació . La resurrecció ja omple de
bellesa, de llum la nostre creu. Ja que ens atreu cap a Ell, ho referència tot
a Ell, ens transforma a la seva imatge i semblança
Quan hi ha la bondat de Déu i he deixat purificar la
meva mirada interior per la Paraula de Déu llavors surt l’experiència
trasbalsadora de la bellesa. La bellesa és bondat reconeguda per una mirada
purificada. I aquesta bellesa pot ser en un munt d’escombraries i en la meva
vida que massa sovint considero grisa i buida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada