En l’amor no puc ser jo el punt de referència.
La frase del llibre del Levític que hem d’estimar als altres com a un mateix,
és per a mi inquietant. I ho dic perquè hi ha moltes raons per dubtar de l’amor
a sí mateix. O, encara pitjor, de quin amor parlem i com l’exercim quan diem
estimar els altres com un mateix. I ho dic perquè la primera causa de mort en
la franja jove de la societat és el suïcidi. Per tant la no acceptació extrema
d’un mateix. Però també hi ha molts altres indicis d’aquest refús a un mateix.
La no acceptació del propi cos, tant en la joventut, com en el pas del temps
que motiva intervencions quirúrgiques només per canviar l’aspecte físic que no
és acceptat tal i com és. La no acceptació del propi caràcter, la pròpia
història... En definitiva, voldria ser diferent, no vull ser com sóc. No
m’estimo.
De fet, és així com estimem als altres: els
vull canviar. I això provoca situacions tenses i fins violentes.
De fet el nou Testament quan parla de l’amor a
l’altre no parla tant d’estimar-lo com a si mateix, sinó que recorda es
paraules de Jesús: “estimeu-vos els uns als altres COM JO US HE ESTIMAT”.
Aquest “com jo” fa referència a la manera d’estimar de Jesús. Ell és el mestre
que ens ensenya a estimar. Ens mostra la manera d’estimar de Déu. Ens ho mostra
en el que fa i com ho fa: la seva vida, la seva mort. I també ens ho mostra en
el què diu. És transparència del Pare que estima els enemics i fa sortir el sol
sobre bons i dolents i fa plourà sobre justos i injustos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada