Com acabem de
comprovar, la guarició del cec de naixement és un llarg episodi que ocupa tot
el capítol novè de l'evangeli de Joan. No és fàcil conservar en la memòria
immediata tots els detalls que hem escoltat, però n'hi ha un que recordem fàcilment
per la seva expressivitat: quan Jesús escup a terra i fa una mica de fang amb
la saliva per estendre-la sobre els ulls del cec. Aquest gest aparentment secundari
és recordat tres vegades més en el relat; per tant, intuïm que deu haver-hi algun
missatge important que superi l'anècdota.
Però no es tracta de
fer una investigació mèdica sobre les propietats curatives del fang, ni
d'exalçar la saliva miraculosa de Jesús, sinó de veure-hi una al·legoria de la
fe: Jesús estén la fe en forma de fang sobre els ulls del cec, i el cec obeeix
anant a rentar-se i quedant il·luminat; el cec guarit proclama als altres el
que li ha passat i acaba confessant que creu en Jesús i adorant-lo. Com veiem,
es tracta d'un itinerari de creixement en la fe on el cec experimenta un procés
d'il·luminació, que és com els primers cristians anomenaven el baptisme: la il·luminació.
El creient era il·luminat progressivament al rentar-se en les aigües del
baptisme passant de les tenebres a la llum de la fe, i posteriorment passava a
formar part de la comunitat quan confessava aquesta fe adorant Jesucrist.
El fang sobre els
ulls del cec expressa simbòlicament aquesta fe perquè esta format de terra i de
saliva: la terra expressa que la fe és quelcom natural, habitual, terrenal, que
sempre tenim a l'abast i que ens sosté; la saliva expressa que la fe té un
complement diví que la modela i la configura donant-li vida. Per això acostumem
a dir que la fe és alhora un do diví i una opció personal: la terra representa
l'opció personal i la saliva expressa el do diví que li dóna forma.
Finalment,
remarquem que és el mateix Jesús qui va a l'encontre del cec i li estén el fang
de la fe damunt els ulls; és el mateix Jesús que vingué al nostre encontre el
dia del nostre bateig per estendre'ns el fang de la fe il·luminant la nostra
vida. Ara ens toca a nosaltres anunciar-ho, ara ens toca a nosaltres confessar
que creiem en ell, ara ens toca a nosaltres adorar-lo. També, quan s'escaigui,
saber dir amb bones paraules als batejats que han abandonat la fe, que no són
pocs, que es rentin el fang que porten estès als ulls i quedaran il·luminats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada