El sagrari renovat (Vetlla Pasqual a Sant a Sant Martí de Montnegre 2016)

Aquesta nit les portes encara obertes del sagrari no expressen buidor, sinó encantament per l'espectacle litúrgic que està presenciant. Des d'aquest racó li arribava la claror oscil·lant del foc nou, i escoltava a distància la veu del prevere beneint el foc amb aquesta enardida demanda: Santifiqueu aquest foc i feu que aquestes festes pasquals abrandin en nosaltres el desig de les coses del cel. 

Després, davant seu, contemplava la llum del ciri pasqual i de les candeles il·luminant suaument l'església, i escoltava bocabadat, obrint les seves portes com si d'una boca es tractés, la bella proclamació de l'Exultet, i commovent-se quan al final es cantava: Oh nit realment benaurada, que uneix el cel i la terra, nit en què l'home retroba Déu. 

Acabat el primer moment àlgid de la celebració, dolçament estimulant, s'admirava amb la introducció a les lectures, que recreaven la salvació contínua que Déu ha proveït als humans, i que segueix proveint amb la resurrecció de Jesucrist: Preguem que Déu nostre Senyor porti plenament a terme aquesta obra pasqual de salvació, que és la redempció de tots els homes. 

Gaudint del segon moment litúrgicament vibrant, quan es cantava el Glòria a toc de campana, dring de carilló, i encenent els ciris de l'altar per expressar la plenitud que porta Jesucrist, escoltava atent el prec de l'oració col·lecta: Desvetlleu en la vostra Església la consciència de ser fills de Déu, a fi que renovats en el cos i en l'esperit, us servim amb fidelitat. 

Però sense treva per relaxar-se, arribarà la renovació convençuda de les promeses baptismals, beneint l'aigua de santa Maria amb aquesta imprecació: Senyor Déu nostre, assistiu bondadós el vostre poble que vetlla en aquesta nit santa. 

Per últim, celebrada l'eucaristia, el sagrari acollirà amb exultança la reserva del nou pa consagrat, que preservarà amb discretíssima complaença, conscient que la realitat que acull en el seu auster receptacle és només un tast de la seva immensa grandesa: la presència del Ressuscitat. Estarà meditant això quan esclatarà el cant final del Regina coeli.