Diumenge
XXV, 21 de setembre de 2014
Is
55, 6-9/Sl 144/Fl 1, 20c-24.27a/Mt 20, 1-16a
INJUSTÍCIA! Més aviat aquest seria (i
és molt sovint) el clam espontani davant les paraules que acabem d’escoltar a
l’Evangeli d’avui davant aquesta actitud estranya de l’amo de la vinya que dóna
el sou complet d’un dia (un denari) tant als nouvinguts que sols han treballat
una hora com als qui han treballat suportant totes les inclemències del dia,
oblidant així el mínim sentit d’equitat laboral que pagaria més a qui treballa
més i menys a qui porta menys temps treballant. INJUSTÍCIA!
Però, què vol dir-nos l’Evangeli explicant-nos una història
tan estranya capaç de fer-nos reaccionar així? Quina mena d’amo és aquest? Quin
amo seria capaç d’actuar d’aquesta manera que no tingués un problema greu amb
tota la plantilla dels seus treballadors?
En posar-nos davant d’aquest text no podem fer-ho
sense oblidar les paraules que Jesús posa com a introductòries del relat, que
són la clau: Amb el Regne del cel passa
com... El que Jesús vol dir-nos, vol
explicar-nos per mitjà d’unes realitats que són preses del dia a dia del seu
temps (els homes que asseguts a les places esperaven ser llogats per alguna
feina) és la realitat del Regne.
Però, en fer-ho, tot i que mira d’expressar-les amb un llenguatge o una
comparació entenedors, hi ha un moment en què la comparació queda curta, perquè
ha d’expressar quelcom que depassa el nostre raonament. És a dir, hi ha un moment,
fins i tot quan és Jesús qui vol compartir com funciona el Regne del cel, que s’acompleixen les paraules del
profeta Isaïes que hem escoltat avui: Els
meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la
distància del cel a la terra. Jesús ens vol parlar del Pare i del Regne i
les paraules queden curtes. I per poder-ho entendre ens cal la conversió, un canvi de sentit, un canvi
de mentalitat, de la manera de veure les coses.
Sant Pius de
Pietrelcina
(1887-1968) ho suggeria tot aconsellant: Perquè
pugui donar-se la imitació (de Jesús),
són necessàries la meditació diària i la reflexió freqüent sobre la vida de
Jesús; de la meditació i de la reflexió, brolla l’estimació de les seves obres;
i de l’estimació, el desig i el consol de la imitació. Ens cal un cor nou i
ens cal tota una nova dinàmica. Quan hom va entrant en aquesta dinàmica no està
vivint el cristianisme com una moral ni com un dogma, està vivint immers en una relació de tu a tu amb Déu. Hi ha un
intercanvi entre amants que porta a la comunió. Aleshores un pot posar-se
davant aquest text i veure’l no com un atemptat contra els drets del
treballador, sinó com una oportunitat per a l’acció de gràcies.
Sant Gregori
el Gran, papa
(ca. 540-604) per exemple interpreta aquest text d’una manera original: l’amo
de la vinya és Déu; la vinya és l’Església o fins i tot el món com a àmbit del
qui Déu en té cura; els obrers de la primera hora i de les hores següents són,
respectivament, patriarques, jutges, profetes, tots creients jueus de l’Antiga
Aliança... i els obrers cridats a la darrera hora som nosaltres, els pagans que
no havíem escoltat mai d’un Déu que ens estimés desinteressadament, que vivíem
sota la por i la superstició. És a nosaltres, doncs, que Déu s’atansa, perquè
vol que tothom se salvi, i tot i que som cridats a la darrera hora, dirà Sant
Gregori, som participants de la mateixa gràcia i les mateixes promeses que els
altres.
Demanem al Senyor, en aquesta Eucaristia que, com
un infant, no deixem de sorprendre’ns per aquest Déu que ens estima, que cada
dia renova amb nosaltres la seva aliança i la seva comunió cridant-nos a la
conversió i a la vida plena amb ell. Venim agraïts davant la seva presència pel
do de la fe que ens enforteix, per l’esperança que omple de sentit la nostra
vida, per la caritat que ens edifica i ens fa germans els uns dels altres.
Celebrem que n’és de bo el Senyor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada