Els barcelonins podem estar
cofois d’haver estat amfitrions d’una manifestació tan significativa com la del
passat onze de setembre. Són esdeveniments que posen a prova la capacitat de
resposta de la ciutat que, un cop finalitzats, deixen una gran satisfacció. Fent
memòria recent, recordem la visita del papa Benet XVI per consagrar la basílica
de la Sagrada Família l’any 2010. També podem parlar de macro-esdeveniments que
transformaren la ciutat com el Parlament de les religions celebrat l’any 2004 en
el context del Fòrum de les cultures, i sobretot els memorables Jocs Olímpics
de l’any 1992.
Podem tirar més enrere i
mencionar el Congrés Eucarístic de l’any 1952 o l’Exposició Universal de l’any 1929
que evocava l’anterior de l’any 1888, i fent salts en la història de la ciutat,
arribem a principis del segle XIII, quan uns barcelonins s’organitzaren per
respondre a les necessitats socials del moment fundant l’orde de la Mare de Déu
de la Mercè a redós de la veneració de Maria com a mare dels captius. La
devoció a Maria empenyia aquell grup de ciutadans encapçalats per Pere Nolasc a
rescatar les víctimes de les ràtzies sarraïnes pel litoral mediterrani que, dit
en llenguatge actual, segrestaven persones com a modus vivendi.
L’any 2018 es compliran 800 anys
d’aquest esdeveniment que no ha quedat arraconat en els annals de la història
de la ciutat, sinó que continua viu i actiu a través d’un santuari on es venera
la marededéu de la Mercè que ha esdevingut la patrona de la ciutat des de l’any
1687; també a través dels frares mercedaris que continuen, sota l’empara de Maria,
apropant-se als empresonats d’arreu del món i, en la nostra ciutat, tenint cura
dels seus dos centres penitenciaris: el de dones de Wad-Ras i el d’homes de la
Model.
La constatació que fa Maria en l’evangeli
de les noces de Canà: “No tenen vi”, és la frase més contundent i
expressiva del relat que descriu el rol de Maria no només en l’escenari del
casament sinó també en la tradició cristiana. Maria és la mare a qui no se li
escapa cap detall, vetllant perquè tots els seus fills tirin endavant. Maria
empeny el seu fill Jesucrist a obrar el miracle de transformar la nostra
realitat aigualida en un vi de qualitat.
La contundència mariana del “No
tenen vi”, seguida del “Feu el que ell us digui” esdevé el detonant
perquè Jesús reaccioni convertint l’aigua en vi. Maria fou també el detonant
perquè Pere Nolasc i els altres barcelonins reaccionessin encetant aquell esbojarrat
projecte de mediació i de rescat. Qui sap si li sentirien dir la frase: “Hi ha
captius a rescatar!”.
La marededéu de la Mercè és la
digníssima patrona d’una ciutat atenta que, quan cal, sap mobilitzar-se, no
només per macro-esdeveniments, sinó també per micro-esdeveniments que
dignifiquen les vides de moltes persones, també de les privades de llibertat.
Mantinguem ben viva aquesta tradició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada